Diferència entre revisions de la pàgina «Victòria I del Regne Unit»

Falta
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
(Falta)
 
Quan Victòria assolí el poder, l'executiu era controlat pel partit liberal encapçalat per [[Lord Melbourne]]. Melbourne exercí una forta influència sobre una reina extremadament inexperta i poc preparada per les funcions de govern. El primer ministre esdevingué cada vegada més impopular i se succeïren un seguit de revoltes al [[Canadà]] i a [[Jamaica]] que feren que l'any [[1839]] caigués l'executiu Melbourne.
 
La reina va sol·licitar al conservador sir [[Robert Peel]] formar govern. Malgrat tot, PellPeel es trobà amb importants contratemps a conseqüència de les dinàmiques que s'havien generat durant més de vint anys de govern liberal. L'anomenada crisi de les cambreres reials en fou un clar exemple, ja que davant l'intent de Peel de substituir les cambreres de la Cort, majoritàriament esposes de liberals per esposes de conservadors, aquestes exerciren una important pressió sobre la reina, que no respongué a l'expectativa de Peel i mantingué els càrrecs. Peel fou substituït l'any [[1840]] per Melbourne, que fou substituït de nou per Peel l'any [[1841]] després de perdre les eleccions.
 
Des de [[1840]] i fins al [[1842]] se succeïren quatre intents d'atemptat contra la figura de la reina, cap dels quals tingué èxit i ni tan sols aconseguí ferir a la reina.
Usuari anònim