Vallromanes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 40:
 
== Història ==
La referència més antiga de Vallromanes es remunta a l'any [[970]], que s'esmenta la casa de Sant Vicenç a ''Valle de Romanas.'' L'església de Sant Vicenç,<ref name="vallromanes">[http://www.vallromanes.cat/cat/content_vila.asp?id_vila=10 Història de Vallromanes (Ajuntament de Vallromanes)]</ref> que és documentada el [[1183]] com a [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]], pertanyia al terme del castell de Montornès o de Sant Miquel de Montornès,<ref>[http://www.montornes.cat/ca/municipi/montornes-per-descobrir/castell-de-sant-miquel Castell de Sant Miquel (Ajuntament de Montornès del Vallès)]</ref><ref name="vallromanes"/> al qual també pertanyia la de Sant Sadurní de Montornès.<ref>[http://www.montornes.cat/ca/municipi/montornes-per-descobrir/esglesia-sant-sadurni Església de Sant Sadurní de Montornès (Ajuntament de Montornès del Vallès)]</ref> El castell, documentat des de [[1108]], és situat dalt del [[turó]] del castell de Sant Miquel, al límit amb el municipi de [[Montornès del Vallès]] (la línia divisòria dalt el turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la [[capella (arquitectura)|capella]] de Sant Miquel corresponen a Montornès). Posseïren el castell els Montornès, que a la segona meitat del [[segle XIV]] adquiriren del rei la jurisdicció civil i criminal i el mig imperi, mentre que el senyor rei es reservava el mer imperi i la directa i [[alodial]] senyoria, drets aquests que foren adquirits del rei el [[1390]] per la ciutat de [[Barcelona]]. Fins a la primera meitat del [[segle XV]] els consellers barcelonins reberen queixes dels homes del castell de Montornès contra Pere de Montornès, que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els [[remences]] s'hi fortificaren el [[1485]]. El [[1505]] el sobirà va vendre en feu (amb retenció del domini alodial i directe) a la universitat de Montornès les rendes del castell i de les parròquies de Montornès. Així, Vallromanes, [[Alella]] i Montornès, pobles que fins aleshores depenien del castell, passaren a ser de reialenc. El [[1632]] Vallromanes i Montornès formaven una [[batlle senyorial|batllia]] (al [[segle XIX]] aquests pobles constituïen un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà a la primeria del [[{{segle |XX]]|s}}).
El castell de Sant Miquel de Montornès continuà en possessió dels Montornès fins al [[1621]], que passà als Taverner, que esdevingueren a la fi d'aquest segle [[comtes de Darnius]]. El [[1718]] el comte de Darnius reedificà l'antiga masia de la Torre Tavernera,<ref name="vallromanes"/> al peu del castell, que esdevindria en endavant residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, a la fi del {{segle|XVII|s}} eren els Fiveller, que heretaren també el títol de comtes de Darnius, i al [[segle XIX]] ho eren els Martorell. A la fi d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera pervingué als propietaris actuals, els [[comtes d'Alba de Liste]].
 
Línia 73:
L'any [[1718]] Oleguer d'Ardena Taberner Montornés, [[comte de Darnius]], refarà casa i ermita.<ref name="coneixercatalunya"/>
 
Els edificis patiran encara una nova reforma el [[{{segle |XX]]|s}}, quan es decideix que acolliran la seu social del Club de Golf de Vallromanes.
 
L'edifici religiós consta d'una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un [[absis]] semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A la façana de [[sud|migdia]] s'endevina clarament la porta original, encara que ara és tapiada. L'interior està completament enguixat.