Uruguai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 602:
Uruguai té la major proporció de població caucàsica d'[[Amèrica]] (per davant del [[Canadà]], EUA i l'Argentina). La població del país es constitueix essencialment a partir de l'aportament de grups d'immigrants. Els pobles indígenes originals han desaparegut, i això és degut principalment a un sistemàtic extermini dut a terme durant el [[segle XIX]], de manera que en l'actualitat la immensa majoria dels uruguaians són descendents d'[[Espanya|espanyols]] i [[Itàlia|italians]], seguits de [[França|francesos]], [[Alemanya|alemanys]], [[Polònia|polonesos]], brasilers, argentins, i d'altres països europeus i llatinoamericans (85% aproximadament), amb petites minories de mestissos, negres, jueus i àrabs (15% aproximadament).<ref name="https"/>
 
Molts europeus, sobretot d'Espanya i Itàlia, van buscar refugi a l'Uruguai durant el [[franquisme]] i les dictadures militars de mitjan [[{{segle |XX]]|s}}. Entre ells destaquen els catalans [[Margarida Xirgu]], actriu, i l'arquitecte [[Antoni Bonet]]; [[Enriqueta Compte y Riqué]], mestra barcelonina; i il·lustres famílies de [[Catalunya]], [[Galícia]] i Itàlia, que van realitzar importants contribucions per al desenvolupament econòmic, polític i social del país. La família Batlle, oriünda de [[Sitges]], donaria quatre presidents a l'Uruguai en tres segles. José Batlle y Ordóñez, fill de [[Lorenzo Batlle y Grau]], que va separar l'església de l'Estat, va modernitzar el país i el va portar a un període de prosperitat financera que li va valer el nom de la "Suïssa d'Amèrica".<ref>[http://www.correo.com.uy/filatelia/frames/20019c.htm Els catalans a l'Uruguai] {{es}}</ref>
 
El matrimoni Pereira-Rossell va fundar l'hospital públic que avui porta el seu nom, a Montevideo. [[Emilio Reus]], empresari madrileny, va invertir molt capital en la construcció de [[Reus (Montevideo)|nous habitatges]] destinats al comerç i la residència. El pintor [[Joaquim Torres-Garcia]], fill de pare català, va ser una de les icones artístiques més importants de l'Uruguai -i de Catalunya- al llarg del segle XX. Hi ha també un [[Casal Català de Montevideo|Casal Català]] a Montevideo, on es va celebrar el [[Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata]] el [[1936]].
Línia 728:
[[Fitxer:TortaFrita.jpg|miniatura|esquerra|125px|''[[Torta frita]]''.]]
[[Fitxer:AlfajoresTriples.jpg|125px|miniatura|''Alfajores'' de xocolata i sucre amb dolç de llet.]]
El patrimoni europeu va tenir lloc al [[{{segle |XX]]|s}}. La seva influència es va veure reflectida en la construcció, els modes d'edificació, els hàbits i, sobretot, en la gastronomia. El país va ser un escenari acollidor per a les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per a la residència i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus països. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al país amb la intenció de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.
 
Els italians van obrir pizzeries, gelateries i fàbriques de pastes. L'escalopa espanyola, a l'Uruguai rep el nom de ''milanesa'', perquè va ser introduïda pels italians.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Univision.com|publicació=Univision|llengua= castellà|url= http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=481613|data=|pàgines=}}</ref> A més, hi ha la milanesa "napolitana", que té formatge i salsa de tomàquet amb una mica d'orenga. Els espanyols, i sobretot els gallecs i els asturians, van obrir fleques i carnisseries o modestos magatzems o bars. Es van introduir masses i pastissos gallecs de confiteria, empanades i paelles, mariscs i peix fresc. La [[truita d'ous|truita]] espanyola va adquirir certa popularitat, mentre que l'olla [[Andalusia|andalusa]], les espècies catalanes, l'arròs amb llet i les melmelades es van difondre a gran escala.