Karin Boye: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors
m alguna correcció
Línia 18:
Karin Boye nasqué a [[Göteborg]] el 1900, però des del 1909 la seva família va viure a [[Estocolm]]. A la [[Universitat d'Uppsala]], Boye es va integrar en un grup [[Socialisme|socialista]] i [[Antifeixisme|antifeixista]].
 
El 1931 Boye, junt amb [[Erik Mesterton]] i [[Josef Riwkin]], fundà la revista de [[poesia]] ''Spektrum'', amb la quequal introduïren [[T. S. Eliot]] i els [[surrealistes]] a [[Suècia]]. Boye també traduí moltes obres d'Eliot al [[suec]].
 
Malgrat que s'havia casat el 1929, el [[1932]] deixà el seu marit per mantenir una relació [[Homosexualitat|homosexual]] amb l'esposa del poeta [[Gunnar Ekelöf]], tot i que de seguida la deixà, quan va conèixer una altra [[dona]] que consideraria la seva "esposa" durant la resta de la seva vida.<ref>[http://www.janmagnusson.se/Boye.htm Karin Boye 100 år] a www.janmagnusson.se</ref>
 
Tot i que Boye és més recordada com a poetessa,<ref>[http://www.karinboye.se/verk/dikter/dikter-engelska/of-course-it-hurts.shtml "Yes, of course it hurts", text en anglès traduït per Jenny Nunn.]</ref> també va escriure diverses novel·les. La més coneguda fora del seu país és probablement ''[[Kallocain]]'' (1940). Inspirada per la seva visita a [[Alemanya]], just en el moment de l'ascens del [[nazisme]], aquesta novel·la és el retrat d'una societat [[Distopia|distòpica]] en la línia de la precedent ''[[Un món feliç]],'' d'[[Aldous Huxley]] (1932), i de la futura [[1984 (novel·la)|''1984'']], de [[George Orwell]] (1949). A la novel·la, un científic anomenat Leo Kall inventa la "kallocaïna", una mena de [[sèrum de la veritat]] que permet a qui en disposa tenir el control de la població.
 
Boye se suïcidà el [[1941]] i la seva parella la imità immediatament.<ref>[http://andrejkoymasky.com/liv/fam/biob5/boye01.html Matt & Andrej Koymasky - Famous GLTB - Karin Boye] a andrejkoymasky.com</ref> Al lloc on es va trobar el seu cos, ara hi ha un monument commemoratiu i, des del 2004, li està dedicada una secció de la biblioteca de la [[Universitat d'Uppsala]], on havia estudiat.