Esclavitud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 155:
Malgrat no sigui una funció directament econòmica, l'esclavitud domèstica permet els seus propietaris d'obtenir temps lliure (''otium'') indispensable per a les seves activitats socials, polítiques i artístiques. És molt generalitzada a Roma i a Atenes, on fins i tot els ciutadans pobres tenien sovint un esclau domèstic. Així, segons Finley, a Atenes, tots els homes en posseïa almenys un.<ref>Finley, ''Économie et société en Grèce ancienne'', p.152</ref>
 
En el món àrab, on els esclaus eren gairebé absents en el món agrícola, eren gairebé omnipresents a l'esfera domèstica. La divisió sexual del treball és, gual que a l'antiguitat grecoromana, molt marcada.<ref>''Murray, L’esclavage dans le monde arabe'', p. 61.</ref> La gran majoria dels "petits Blancs", els pagesos pobres de les Antilles francesos, també posseïen un esclau per a les tasques domèstiques. A l'alta societat, els esclaus domèstics també servien per a ostentat. Es creu que a l'apogeu de l'[[Imperi Assiri]] una família posseïa, de mitjana, una mitjana de tres a cinc esclaus.<ref>Muhammad Dandamaev, ''Slavery in Babylonia : from Nabopolassar to Alexander the Great'', The Northern University Press, 1984, p. 648. Cité dans Delacampagne, ''Histoire de l'esclavage'', p. 33.</ref> Al [[{{segle |X]]|s}}, un califa de [[Bagdad]] del [[Califat abbàssida]] tenia almenys 10 000 esclaus.{{sfn|Delacampagne|2002|p=118}}
 
=== Esclavatge sexual ===