Odontologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
|||
Línia 46:
A l'[[edat mitjana]] (segles V al XV) es distingeixen dos períodes: el de la medicina monàstica i el de les universitats.
La medicina monàstica es practicava en els monestirs, on es van traduir nombrosos llibres procedents del món àrab. Cal destacar l'[[Escola Mèdica de Salern]], fundada al
En aquest període es van a utilitzar els hospitals amb finalitats docents. Alguns dels primers hospitals, fundats a l'[[Imperi Romà d'Orient]], van comptar amb estudiants de medicina i fins i tot albergar biblioteques mèdiques. Tanmateix, va ser en l'Imperi Islàmic on més es va desenvolupar aquest sistema. En els hospitals àrabs hi havia biblioteques i sales de reunió on es realitzaven discussions i s'animava els estudiants a llegir textos mèdics clàssics, filosòfics i literaris. Mentrestant, a Europa Occidental, els hospitals tenien un caràcter religiós i estaven dedicats a la cura de tota mena d'indigents.
Línia 95:
Dins la història de l'odontologia catalana cal destacar tres moments importants que li donen unes característiques pròpies. El primer d'ells coincideix amb l'origen [[català]], el segon s'emmarca en els segles XIV i XV, i finalment, el tercer a l'època moderna.
Mentre [[Europa]] entra en la decadència que representa l'[[edat mitjana]], el poble àrab es difon amb gran força. Quan la península fou envaïda, la medicina peninsular va entrar en una època de gran esplendor. Els [[Àrab|àrabs]] i els [[jueu]]s fundaren acadèmies de medicina en diverses ciutats i la medicina Ibèrica és famosa per tot l'Occident. En canvi, la cirurgia, amb la pràctica odontològica, quedà relegada a segon terme. A Catalunya, la medicina es veié afavorida per les traduccions dels textos àrabs, les primeres de les quals daten del
Paral·lelament ens trobem amb la medicina popular, que es basava en la superstició, la màgia i la bruixeria, el metge tornà a ser el “bruixot” coneixedor de les oracions que allunyaven els dimonis, culpables de les malalties. També tenien la creença que aquests penetraven en el cos, prenent forma de cuc, causants de les malalties generals i les dentals. La medicina popular guaria les odontàlgies amb mitjans químics, mecànics i de bruixeria, tenint en compte que els signes celestials els hi fossin favorables.<ref group="n."> Altrament, aquest procediments empírics sembla que podien tenir el seu fonament, i algun d'ells s'ha pogut demostrar científicament. A la revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, número 1 de l'any 1987, el doctor Buscarons Úbeda, escrivia sobre Algunes pràctiques empíriques en la higiene i en la medicina, i deia: ''de nou, un millor coneixement científic d'un procés dóna el reconeixement a un altre adquirit empíricament'', referint-se a un procés de combustió de la fusta que produeix productes amb propietat analgèsica dental.</ref>
| |||