Ciutat medieval: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
[[Fitxer:Maqueta del Sagunt medieval, Casa dels Berenguer.JPG|miniatura|Maqueta d'una ciutat medieval ]]
La '''ciutat medieval'''
L'explicació d'aquest fenomen es troba en el creixement agrari i el consum familiar insatisfet. La iniciativa d'una massa important de pagesos que van acudir a mercats locals i urbans per vendre una part de la seva producció. De retruc, aquesta dinàmica del mercat va incentivar el desenvolupament de la producció industrial, i en conseqüència va reactivar la ciutat medieval, àmbit que aviat va progressar més ràpidament que el camp.
Línia 9:
Els antics [[senyor]]s de les ciutats, nobles i eclesiàstics, no van trigar tampoc a ser desplaçats per una nou estament social, la burgesia urbana, formada per mercaders i artesans que feren del comerç i la producció industrial la seva activitat econòmica fonamental. En conclusió, la ciutat medieval va ser un producte natural del [[feudalisme]].
A la [[Corona d'Aragó]], l'activitat comercial desenvolupada el segle XI va assentar les bases del futur gran comerç marítim català de la [[baixa edat mitjana]] car, a partir de l'any [[1000|984]], aquest dinamisme comercial es va centrar en mercats urbans i en mercats rurals (de ciutat i vila-mercat), que sovint eren de periodicitat setmanal. Les celebracions d'aquests mercats van ser aprovades per les autoritats, comtals o episcopals, en canvi del pagament d'un impost públic sobre les mercaderies, el [[teloneu]] o la lleuda. Més tard es van organitzar [[fira|fires]] d'uns quants dies de durada.
| |||