Tara (budisme): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Escolar|data=gener de 2020}}
[[Fitxer:British Museum Asia 45 (cropped).jpg|alt=|miniatura|294x294px|'''Tara''', bronze, s. VII-VIIIdC, procedent d'Sri Lanka ([[British Museum]], Londres).]]
'''Tara''' (nom que prové del [[sànscrit]]: तारा, tārā, i vol dir "salvadora" i/o "protectora"; en [[tibetà]]: སྒྲོལ་ མ, Jetsun Dölma), també anomenada '''Arya Tara''', és una ''[[bodhisattva]]'' (ésser que s'ha orientat cap al [[Nirvana|despertar]]) femenina del [[budisme]] [[Vajrayana|vajrayāna]], la qual està associada amb el budisme tàntric; pràctica conservada en el [[budisme tibetà]], que és usada pels practicants com a mètode per a desenvolupar certes qualitats interiors i comprendre l’exterior, l’interior i l’envelliment secret per a la compassió (''Karuna'')<ref>{{Ref-llibre|títol=Bodhisattva of compassion : the mystical tradition of Kuan Yin|url=https://www.worldcat.org/oclc/332945319|editorial=Shambhala|data=2009|lloc=Boston|isbn=1-59030-735-6|cognom=Blofeld, John, 1913-1987.}}</ref>, la bondat amorosa (''metta'') i el buit (''Shuniata''). Aquests ho fan a partir de la pregària de les 21 Tares, recitada durant el matí per les quatre escoles del budisme tibetà. El text s'anomena El·logi a les vint-i-una tares i és la pregaria més important del buddhisme tibetà sobre la boddhisattva Tara. Un altre text usat i molt impostantimportant és el Tantra, que és la font de totes les formes i les funcions de Tara com a mare de totes les [[:es:Tathāgata|tathagatas]]<ref>{{Ref-publicació|article=The Cult of Tara: Magic and Ritual in Tibet|url=http://dx.doi.org/10.2307/3250099|publicació=Artibus Asiae|data=1976|issn=0004-3648|pàgines=85|volum=38|exemplar=1|doi=10.2307/3250099|nom=M.|cognom=Kalff|nom2=Stephan|cognom2=Beyer}}</ref>
 
Tara no apareix en la branca japonesa del budisme vajrayāna, és a dir, el [[Shingon (budisme)|Budisme Shingon]]; i que abans que fos adoptada pel budisme, Tara es venerava en l’[[hinduisme]] com a manifestació de la deessa [[Pàrvati]].