Tara (budisme)

bodhisattva femenina

Tara (nom que prové del sànscrit: तारा, tārā, i vol dir "salvadora" i/o "protectora"; en tibetà: སྒྲོལ་ མ, Jetsun Dölma), també anomenada Arya Tara, és una bodhisattva (ésser que s'ha orientat cap al despertar) femenina del budisme vajrayāna, la qual està associada amb el budisme tàntric. El budisme vajrayana és una branca que té molta força en context tibetà. Així, Tara és usada pels practicants com a mètode per a desenvolupar certes qualitats interiors i comprendre l'exterior, l'interior i el secret de l'envelliment a través de la compassió (karuna),[1] la bondat amorosa (metta) i el buit (shuniata). Vista com la mare de l'alliberament, és també una representació simbòlica de les vituts de l'èxit a la feina i els grans assoliments. En context japonès és coneguda com Tara Bosatsu (多羅菩薩) si bé no apareix en la branca japonesa del budisme vajrayāna, és a dir, el Budisme Shingon. Ocasionalment, també se l'anomena Duōluó Púsà (多羅菩薩) al budisme xinès.[2] Per últim, abans que Tara fos adoptada pel budisme, es venerava en l'hinduisme com a manifestació de la deessa Pàrvati.

Infotaula personatgeTara
Green Tara, Kumbm, Gyantse, Tibet, 1993.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
Bodhisattva
mitologia budista
mitologia índia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
Tara, bronze, s. VII-VIIIdC, procedent d'Sri Lanka (British Museum, Londres).

El culteModifica

La manera més habitual d'encomanar-se a Tara és a partir de la pregària de les vint-i-una Tares, recitada durant el matí per quatre escoles del budisme tibetà. El text s'anomena El·logi a les vint-i-una tares i és l'oració més important del budisme tibetà sobre la boddhisattva Tara. Un altre text àmpliament difós i molt important és el Tantra, que és la font de totes les formes i les funcions de Tara com a mare de totes les tathagates.[3]

 
Mantra de Tara: OṀ TĀRE TUTTĀRE TURE SVAHĀ

És considerada la "mare de l'alliberament" i representa les virtuts de l'èxit en el treball i en les gestes. Es diu que la seva compassió pels éssers vius és més forta que l'amor d’una mare pels seus fills. També aporta longevitat, protegeix els que viatgen per terra i els seus seguidors en el seu viatge espiritual cap al despertar.

El nom donat a Tara, en realitat, és un terme genèric per designar una sèrie de budes o boddhisattves a partir d'aspectes similars. Evoca a diferents aspectes d'una mateixa qualitat, de la mateixa manera que els boddhisattves són un a vegades considerats com metàfora d’una virtut.

El mantra principal de Tara és: “oṃ tāre tuttāre ture svāhā” (en sànscrit) o “oṃ tāre tu tāre ture soha” (en pali, pronunciat així pels budistes i tibetans que segueixen les tradicions tibetanes).

Els orígens budistesModifica

 
Tara Blanca i Tara Verda, thangka procedent de la regió de Guge, pigments sobre tela, 51.4 x 50.8 cm, 1450-1500 (The Metropolitan Museum of Art, Nova York).

Dins el budisme tibetà, Tara és considerada com una bodhisattva de la compassió i l'acció. És l'aspecte femení d'Avalokiteshvara (Chenrezig) i en algunes històries sobre el seu origen ella hauria nascut emergent de les llàgrimes d'aquest. Tara és també coneguda com a una salvadora, una divinitat celest que escolta els laments dels éssers que experimenten la misèria en el samsara. La figura de Tara prové de l'hinduisme, on la devi Tara, va ser una divinitat dins un sens fi de figures de la deessa mare que acompanya a Sarasvati, Laksmi, Parvati, i Sakti. Al segle VI, durant l'era de l'Imperi Pala, Tara va ser adoptada al panteó budista com una important bodhisattva.

No és mera coincidència que fos introduïda pocs segles després de l'aparició de l'Prajñāpāramitā-sūtra en el que arribaria a ser el budisme mahayana de l'Índia. Segons Beyer, sembla que el principi femení fa la seva primera aparició al budisme com a deessa que va personificar la prajnaparamita.[4] Així doncs, semblaria que el principi femení era la "mare de la perfecta saviesa". Més tard, Tara va arribar a ser vista com una expressió de la saviesa de la perfecta compassió. No obstant això, en ocasions, Tara és també coneguda com la "mare dels budes", la qual cosa normalment es refereix a la saviesa dels budes que ja han despertat, és a dir, han arribat al nirvana. Després a l'aproximar-se a les divinitats budistes, s'ha d'aprendre a no imposar marges totalment estrictes sobre el que una deïtat engloba, com oposada a una altra deïtat.

Segons la tradició budista, Tara va néixer de les llàgrimes de compassió del bodhisattva Avalokiteshvara. Es diu que plorava mentre mirava el món dels éssers que patien i les seves llàgrimes formaren un llac d'on brollà una flor de lotus. Quan es va obrir la flor de lotus, es va revelar la deessa Tara.

Una tradició similar és la que es refereix a la Tara Blanca, nascuda de les llàgrimes de l'ull esquerre d’Avalokiteshvara, mentre la Tara Verda va néixer de les del seu ull dret. En una tercera llegenda, s'explica que Tara va néixer d’un feix de llum blava que emanava d’un dels ulls d’Avalokiteshvara. Per aquesta raó es considera a Tara la companya d'Avalokiteshvara.

Al Tibet del segle VII, es creia que Tara estava encarnada en totes les dones piadoses. Es va associar especialment amb dues dones històriques del primer rei budista del Tibet, Srong-brtsan-sgam-po (c.569 - c.649). Es va dir que la seva dona d'origen xinès imperial, Wencheng, era una encarnació de la Tara Blanca, mentre que la dona nepalí, Bhrikuti Devi, era una encarnació de la Tara Verda. Pot ser que el desig de considerar a aquestes dues dones piadoses com a encarnacions de Tara, van crear els conceptes de les formes verdes i blanques de la deessa.

Una altra raó per a la seva popularitat va ser que Tara es convertís en una divinitat budista que podia ser invocada directament pels laics, sense necessitat o intervenció d'un lama o monjo.

IconografiaModifica

Les formes més recurrents en les que es sol representar a Tara són:

 
Pintura de Tara Verda, deessa buddhista, feta per Prithvi Man Chitrakari al 1947.

Tārā VerdaModifica

Tārā Verda (en sànscrit: श्यामतारा, śyāmatārā, salvadora fosca): quan apareix amb el seu lotus mig obert, representa la nit.

Tot i ser la forma més ferotge de la divinitat, se la considera com la bodhisattva de l'activitat desperta, és a dir, la superació d'obstacles durant la meditació o en la vida. Igual que Avalokiteshvara, es creu que la Tara Verda és una emanació del Buda Amitabha, i de vegades es mostra una imatge d'Amitabha al capdavant de Tara.

La Tara Verda és la forma més valorada i venerada juntament amb la Tārā Blanca; juntes, la Tara Verda i Blanca simbolitzen la compassió interminable de la deessa que treballa dia i nit per alleujar el patiment. Per a molts és considerada la Tara original. En el budisme, el color verd significa activitat i realització. Així, Amoghasiddhi, el "Senyor de l'Acció", també té assignat el color verd.

La Tara Verda es reconeix iconogràficament amb facilitat perquè se la sol representar començant una acció. Mentre la cama esquerra es plega en la posició contemplativa, la cama dreta està estesa; a punt per sortir a l'acció. La mà esquerra es troba en varada mudra que indica concessió, refugi; la seva mà dreta es troba en abhaya mudra, un gest on. A les seves mans també apareixen lotus de color blau i tancats, que simbolitzen la puresa i el poder. Està adornada amb les característiques joies riques d’un bodhisattva.

 
Estàtua de Tara Blanca, a l'estupa de Dehra Dun (Índia).

Tara BlancaModifica

Tara Blanca (en sànscrit: सिततर, sitatārā, salvadora blanca): quan apareix amb el seu lotus en plena floració, simbolitza el dia. Aquesta representa la compassió, la llarga vida, la salut i la serenitat; també és coneguda per dur un atribut, el chinta-chakra, una roda que es diu compleix els desitjos. De vegades, se l'anomena com a "mare de tots els budes" i representa l'aspecte matern de la compassió. El seu color blanc significa puresa, saviesa i veritat.

En iconografia, se la representa sovint amb set ulls; a més dels dos habituals, té un tercer ull al front i un a cadascuna de les mans i els peus. Això simbolitza la seva vigilància i capacitat per veure tots els patiments del món. La "Tara dels Set Ulls" és la forma de la deessa especialment popular a la zona de Mongòlia. La Tara Blanca sol dur vestits i bufandes de seda que deixen el seu esvelt tors i pits arrodonits descoberts, a la manera de l'antiga Índia. Igual que la Tara Verda, està ricament adornada amb joies.

Es troba asseguda en posició del lotus, amb les plantes dels peus apuntades cap amunt. La seva postura és de gràcia i calma. La seva mà dreta fa el gest de la bonança i la seva mà esquerra es troba en el mudra protector (abhaya mudra). Amb la seva mà esquerra, subjecta una elaborada flor de lotus que conté tres flors més. El primer està en llavor i representa el Buda d'una era còsmica anterior, Kashyapa; la segona està en plena floració i simbolitza l'actual Buda Shakyamuni; el tercer està a punt per florir i significa el futur Buda Maitreya. Aquestes tres floracions simbolitzen que Tara és l'essència dels tres budes.

Altres formes de TaraModifica

 
Kurukulla thangka, American Museum of Natural History, Manhattan, Nova York.

Existeixen altres formes menys recurrents en les que es sol representar a Tara, i són:

  • Tārā vermella o Kurukulla: presenta un aspecte violent i està associada amb el poder de l'atracció, tant de diners com de parella. Ensenya la consciència que discrimina sobre els fenòmens creats i com transformar el desig cru en compassió i amor
  • Tara Negra: està associada amb el poder.
  • Tara Groga: està associada amb la riquesa i la prosperitat. A vegades es representa en diverses formes com el "Tàrā groc de cintamani" (el qual sostenint una gema, desitja i concedeix) , els vuit "Vajra Tārā" que aparexen armats i com a "Rajasri Tārā" de color daurat amb una flor de lotus blava.[5]
  • Tara Blava o Ekajati: està associada amb la transmutació de la ira. Aquesta Tara Blava arriba a ser una protectora en el llinatge Nyingma, que expressa una energia femenina ferotge i iracunda, la invocació destrueix tots els obstacles del dharma i engendra bona sort i promou el despertar espiritual.
  • Chintamani Tara: és una forma de Tara molt recurrent en els nivells alts de la pràctica del Tantra Ioga, dins l'escola Gelug del budisme tibetà. Se la sol retratar de color verd i sovint fosa, com una mateixa, amb Tara la Verda.
  • Khadiravaṇi-Tārā (Tara de el bosc de les acàcies): la qual es va aparèixer a Nāgārjuna, en la selva Khadiravani al sud de l'Índia. A vegades se la anomena com a la "Vintena Segona Tara".

ReferènciesModifica

  1. Blofeld, John. Bodhisattva of compassion : the mystical tradition of Kuan Yin (en anglès). Boston: Shambhala, 2009. ISBN 1-59030-735-6. 
  2. «Buddhist Deities: Bodhisattvas of Compassion» (en anglès). Buddha Dharma Education Association, 2008. [Consulta: 7 febrer 2020].
  3. Kalff, M.; Beyer, Stephan «The Cult of Tara: Magic and Ritual in Tibet». Artibus Asiae, 38, 1, 1976, pàg. 85. DOI: 10.2307/3250099. ISSN: 0004-3648.
  4. Beyer, Stephan V., 1943-. The cult of Tārā : magic and ritual in Tibet. 1st pbk. ed. Berkeley: University of California Press, 1978. ISBN 0-520-03635-2. 
  5. Skilling, Peter «Buddhist goddesses of india Shaw, Miranda». Material Religion, 4, 2, 2008-07, pàg. 241–242. DOI: 10.2752/175183408x328406. ISSN: 1743-2200.

BibliografiaModifica

  • Beyer, Stephen. Cult of Tārā. University of California Press, 1978.
  • Blofeld, John. Bodhisattva of Compassion: The Mystical Tradition of Kuan Yin. Shambhala Publications, Boulder, Colorado, 1977.
  • Blofeld, John. The Tantric Mysticism of Tibet. Prajna Press, Boulder, Colorado, 1982.
  • Thubten Chodron, How to Free Your Mind: Tara the liberator, Snow Lion Publications, 2005.
  • Dalai Lama, H.H. Deity Yoga: In Action and Performance Tantra. Snow Lion Publications, Ithaca, Nova York, 1987
  • Dalai Lama, H.H. Worlds in Harmony: Dialogues on Compassionate Action. Parallax Press, Berkeley, Califòrnia, 1992.
  • Getty, Alice. The Gods of Northern Buddhism. Charles E. Tuttle, Co. Rutland, Vermont, 1974.
  • Govinda, Lama Anagarika.Creative Meditation and Multi-Dimensional Consciousness. The Theosophical Publishing House, Wheaton, Ill., 1976.
  • Kalff, M.; Beyer, Stephan. "The Cult of Tara: Magic and Ritual in Tibet" a Artibus Asiae, 1976.
  • Kalu Rinpoche. Gently Whispered: Oral Teachings by the Venerable Kalu Rinpoche. Station Hill Press, Barrytown, Nova York, 1994.
  • Karthar, Khenpo (Rinpoche). The Wish-Fulfilling Wheel: The Practice of White Tārā. Rinchen Publications, Kingston, Nova York, 2003.
  • Kongtrul, Jamgon. Creation and Completion: Essential Points of Tantric Meditation. Translated by Sarah Harding. Wisdom Publications, Boston, Mass., 1996.
  • Norbu, Thinley. Magic Dance: The Display of the Self-Nature of the Five Wisdom Dakinis. Jewel Publishing House, Nova York, 1981.
  • Taranatha, Jo-nan. The Origin of the Tārā Tantra. Library of Tibetan works and Archives, Dharamsala, 1981.
  • Sherab, Khenchen Palden (Rinpoche). The Smile of the Sun and Moon: A Commentary on The Praise to the Twenty-One Tārās. Sky Dancer Press, Boca Raton, Florida, 2004.
  • Skilling, Peter. Buddhist goddesses of india Shaw, Miranda. Material Religion, 4, 2, 2008.
  • Trainor, Kevin. Budismo: Principios, practicas, rituales y escripturas sagradas. Editorial Blume, Barcelona, 2006.
  • Tromge, Jane. Red Tārā Commentary. Padma Publishing, Junction City, CA, 1994.
  • Tulku, Chagdud (Rinpoche). Red Tārā: An Open Door to Bliss and Ultimate Awareness. Padma Publishing, Junction City, CA, 1991.
  • Vessantara. Meeting the Buddhas: A Guide to Buddhas, Bodhisattvas & Tantric Deities. Windhorse Publications, 1996.
  • Willson, Martin. In Praise of Tārā: Songs to the Saviouress. Wisdom Publications, Londres, 1986.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tara