|
La mida i la massa dels grans vaixells dificulta la seva maniobra, un vaixell [[Panamax]] carregat, donant màquina enrere, arriba a aturar després de més d'1 quilòmetre. Tots els vaixells tenen característiques de maniobra diferents. També varien molt els models de l'instrumental de què disposen. A això s'agrega la varietat de nacionalitats i llengües, no només entre diferents vaixells sinó dins del mateix vaixell, els tripulants s'entenen entre si mitjançant un anglès de vegades bastant elemental. Cada servei que presta un pràctic, ho realitza en un vaixell diferent i s'ha d'adaptar immediatament a totes aquestes circumstàncies. Segons les disposicions de l'[[Organització Marítima Internacional]], acordades per tots els països, el pràctic ha d'impartir totes les seves ordres i informacions en l'idioma anglès.
{{Infotaula ocupació}}
No obstant els progressos en l'instrumental disponible, aquest no ha fet més que acompanyar l'augment de grandària i massa dels vaixells, com així també la seva [[calat]]. En la majoria de les situacions es requereix del pràctic una reacció instintiva . La navegació amb pràctic es realitza en aigües restringides, en aigües confinades, en aigües congestionades o en maniobres compromeses (atracadors, entrada a rescloses, etc.), Que no admeten moltes vegades la mínima dilació. El menor error pot ocasionar danys de milions de dòlars. Rares vegades hi ha temps per a una acurada avaluació abans de prendre la decisió encertada, com ocorre en la [[navegació marítima]].
[[fitxer: C Columbus Bridge 4.jpg|thumb|300px|Vaixell C. Columbus navegant pel canal de [[Welland]], franquejant el [[pont llevadís]] 4 i aprestant a passar sota la autopista de [[Garden City]], [[Saintt Catharines]], Ontàrio, Canadà. Moments abans el vaixell ha sortit de la [[resclosa]] 3.]]
A més a més, cal esmentar que el pràctic allibera al capità de les pressions econòmiques-fart freqüents-que puguin comprometre la seguretat. El pràctic no forma part de la tripulació del vaixell. És empleat local i actua en nom de l'interès públic més que en el del propietari, armador o carregador del vaixell-encara que sempre té present aquests interessos.
Un '''pràctic''' és un [[mariner]] que condueix els [[vaixell]]s en aigües perilloses o d'intens trànsit, com [[port]]s, [[Canal de navegació|canals estrets]] o [[riu]]s. No obstant això, el pràctic és només un assessor, en tant legalment el [[capità]] continua al comandament del vaixell.El practicatge és una de les professions més antigues i menys conegudes, però ser una de les més importants en la seguretat de la navegació. El risc econòmic, ambiental i per a les vides humanes que representen els grans vaixells de càrrega, fan que el rol del pràctic sigui imprescindible.
Es calcula que al món es realitzen anualment dos milions i mig de serveis de practicatge. <ref>{{citar ref| títol = Proper training could save the lives of pilots| editorial = Britannia| data = desembre de 2006|idioma = anglès| consulta = 15 febrer 2010}}</ref>
Per obtenir el títol de pràctic d'una zona, s'ha de tenir una profunda experiència en la conducció i maniobra de vaixells de gran [[Tonatge de pes mort|Tonatge]] i a més un íntegre coneixement de la regió específica en què s'exerceix la tasca. Per això, en gairebé tots els països del món, per obtenir aquesta habilitació és menester tenir el títol de capità i haver-lo exercit efectivament durant cert temps en vaixells que superin determinat [[Desplaçament (nàutica)|tonatge]]. Després, previ a l'atorgament del títol de pràctic en una zona, s'han de retre nombrosos exàmens i posteriorment realitzar una quantitat de viatges amb pràctics titulats i retre un examen pràctic final.
== HistòriaTipus de practicatge ==
Depenent de la ubicació geogràfica del port al fet que el vaixell es dirigeix, o d'on urpa, existeixen diverses "especialitats" en el practicatge.
En quin moment de la història va aparèixer en escena per primera vegada un pràctic és una conjectura. Òbviament, s'ha d'haver relacionat aviat amb la necessitat de la seguretat de les vides i les propietats. És important consignar que en alguns casos, la funció del pràctic era indistingible de la del "pilot navegant" és a dir un tripulant de certa jerarquia del vaixell expert en la navegació (no necessàriament coneixedor d'un lloc determinat).
En temps bíblics aquesta ocupació ja existia. S'esmenta quatre vegades al pràctic en el capítol 27 del [[Llibre d'Ezequiel]] (en la versió de King James <ref> The Bible: [http://blb.compunauta.net/book.php?code=en_21stkingjames&lang=es|Authorized King James Version with Apocrypha], Llibre d'Ezequiel, Cap 27, vers. 8, 27,28 i 29, Oxford University Press, EUA (22 d'octubre de 1998), {{ISBN|978-0-19-283525-3}} </ref>
almenys). També els esmenta [[Homer]] en la [[Ilíada]] i la [[Odissea]] i [[Virgili]] en la [[Eneida]].
En la campanya a l'Índia de [[Alexandre el Gran]], ens informa Himanshu Prabha Ray: <ref> Himanshu Prabha Ray, [http://www.cambridge.org/catalogue/catalogue.asp?isbn=9780521011099|«The archaeology of seafaring in ancient South Àsia »], Cambridge University Press (15 de setembre de 2003), {{ISBN|978-0-521-01109-9}}, (Traducció de l'anglès) </ref>
{{Cita|" (...) això dóna lloc a preguntar-se sobre l'estatus que s'assignava en l'antiguitat al pràctic en una navegació reeixida. [[Flavi Arrià]] en el seu relat del [[Anàbasi|viatge de la flota d'Alexandre]] <ref> "Alguns dels seus vaixells es van perdre dins dels estrets canals, i ell va haver de enviar un pràctic per conduir de tornada al llera "The Campaigns of Alexander"], Arria (Autor), JR Hamilton (Editor, Introduction), Aubrey De Selincourt (Translator), Penguin Classics; Revised edition (28 d'octubre de 1976), {{ISBN|978-0-14-0442}}53 - 3, (Traducció de l'anglès) </ref><ref>: «El governador de l'illa (Orgagna), Mazin, va navegar amb ells fins a Susa, fent voluntàriament de pràctic.» , "[http://www .iranchamber.com/geography/articles/alexander_fleet_persian_gulf.php Anábasis Alexanderi] "(La retirada d'Alejandro), Llibre XXXVII," van embarcar aigua per a cinc dies, ja que els pràctics van informar que no trobarien aigua potable ", Llibre XL, Arriano ( Lucius Flavius Arrianus), Translated by: E. Iliff Robson (1933), Hardvard (1961), ASIN: B00104FNRK, (Traducció de l'anglès) </ref> des de la [[Subcontinent Indi|Índia]] al [[Golf Pèrsic]] sota el comandament de [[Nearco]] ens dóna un altre exemple de la importància del pràctic en l'èxit de les navegacions en el [[Oceà Índic]]. Es relata que en la vila pesquera de Mosarna (probablement actual [[Pasni]]), un pràctic de [[Gedrosia]] anomenat Hydraces, va navegar amb la flotilla i la guio. Aquesta dependència dels pràctics locals per orientar-se a través de l'Oceà Índic era habitual i hi ha nombroses mencions a aquest procedir a Grècia i també en textos posteriors. Els portolans portuguesos, per exemple, designen al riu Hab, braç occidental del delta de l'Indus, com «riu dos pilots»-nom originat en el fet que els vaixells estrangers trobaven allí pescadors capaços de guiar-los pel delta de l'Indus (Kervran 1999 ; 107) »}}
Encara que en espanyol es denomina pràctics a tots els professionals que s'esmenten a continuació, se sol denominar [[pilotatge|"pilotatge»]] a la tasca de navegació per rius o canals, diferenciant-la de la de l'"atracada i desatracada" dels vaixells.
[[fitxer: Lizzie May au Brest 2008.jpg|thumb|300px|Cúter de pràctics en [[Brest]] (Finisterre) Lizzie May , navegant a vela.]]
[[fitxer: Prácticos, Vigo.jpg|thumb|225px|right|Pràctics en [[Vigo]].]]
Ja els fenicis en alguns dels seus [[periple]]s manifesten recórrer a coneixedors locals en les seves navegacions costaneres. No obstant això, una menció clara és la de l'[[Periple per la Mar Eritrea]], <ref> [http://www.fordham.edu/halsall/ancient/periplus.html "The Periplus of the Erythraean Sigui: Travel and Trade in the Indian Ocean by a Merchant of the First Century "], cap. 43 i 44, W.H. Schöffer (tr. & ed.), London, Bombai & Calcutta 1912, Kessinger Publishing (2007), {{ISBN|978-1432527969}}, (Traducció de l'anglès){{Cita| «43. (...) Tot i que l'entrada al golf es faci amb seguretat, la boca del riu cap a Barigaza (actual Bharuch) es troba amb dificultat. No pot distingir fins a estar molt a prop seu. Quan la hi troba, el pas és molt difícil a causa dels [[Banc de sorra|bancs]] que hi ha a la desembocadura.
cions de Pràctics al món
<br/> 44. Per aquest motiu, pescadors locals al servei del Rei, estan estacionats a la boca del riu en bé tripulades embarcacions grans trucades tappaga i cotymba, pugen per la costa fins Syrastrene, des d'on pilotean els vaixells fins Barigaza. I ells condueixen les seves embarcacions des de la boca de la badia, entre els bancs, amb les seves tripulacions, i les remolquen després fins a posicions determinades, remuntant el riu amb l'inici de la marea creixent, i aturant-quan aquesta baixa en [[wiktionary: és: fondejar|ancoratges]] i [[Rada (nàutica)|rades]] apropiades. Aquestes rades són llocs més profunds del riu, en el camí fins Barigaza, que és a la ribera del riu a uns tres-cents [[estadi (unitat de longitud)|estadis]] (aprox. 52 km) de la boca ", .. .»}}</ref> manuscrit del segle I. Estava destinat a informar als navegants sobre els ports i detalls de la costa, comparable als actuals « [[Derroter|camins]] » (en anglès nord-americà: Sailing Directions ). Aquest manuscrit descriu en el Cap. 44, com a l'entrada del [[riu Narmada]], havia pescadors al servei del rei perquè pilotaran els vaixells fins [[Bharuch]]. Un trajecte de 20 milles.
Al començament de l'era cristiana els àrabs empraven molt el servei de pràctics i van ser els primers a usar el [[Compàs (nàutica)|compàs magnètic]]. El primer viatge de [[Marco Polo]] a orient va ser fet amb l'assistència de pràctics àrabs. Va arribar a la cort del gran Khan en 1275 i en retornar en 1292, es va detenir a Sumatra, sud de l'Índia i Ceilan, on va estudiar les [[Carta nàutica|cartes nàutiques]] dels pràctics àrabs. Dos segles després Basc dóna Gamma va utilitzar pràctics des del cap de Bona Esperança fins arribar a Calcuta.
[[fitxer: Bundesarchiv Bild 102-10844, Lotsenmannschaft am Feuerschiff "Weser".jpg |thumb|300px|[[Mar del Nord]] - Embarcament del pràctic en el vaixell Wesser - 1930.]]
La derrota soferta per la [[Armada Invencible]] espanyola en 1588, es va deure en gran part al fet de no haver pogut embarcar els pràctics en [[Dunkerque]] <ref> Howarth David, [http://www.amazon.com/dp/0670748285|The Voyage of the Armada: The Spanish Story] , The Viking Press, 1ST edition (19 d'octubre de 1981) </ref>
{{cita|"7 agost 1588: L'Armada està detinguda, esperant que surti Parma a ajudar, o que almenys li enviï pràctics locals. De fet, hi havia un port local molt proper sota el control de Parma, el que podria haver donat abric a la flota, encara durant tot l'hivern: Anvers, a qui podia accedir pel riu Escalda. La ribera sud del riu i la ciutat d'Anvers estaven en poder de Parma. La ribera nord i el port de Flushing , proper a l'embocadura estaven en mans dels holandesos. L'Armada tenia poder suficient per forçar l'entrada a Flushing i fortificar-a Anvers. Però sense els pràctics no tenien la menor esperança de trobar el canal d'entrada, anomenat de Wielingen i que discorre entre enormes bancs de sorra, poc profunds però invisibles, gairebé fins a 20 milles mar endins. "}}
Els holandesos van ser els primers a impulsar el praticaje com a professió regular. En 1633 la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] disposava d'un cos de pràctics en [[Balasore]] a 60 milles de la boca del [[riu Hugli]]. Pel que sembla els pràctics van formar al principi part de la tripulació, o algunes vegades estaven en una estació en terra. Paulatinament va ser necessari anar diferenciant les activitats i en l'actualitat existeixen diversos [[#Tipus de practicatge|tipus de practicatge]].
Se suposa que l'expressió espanyola «pràctic» deriva d'una abreviatura de l'expressió «pilot pràctic" que es referia a aquells pilots titulats que a més tenien un coneixement de la zona en què desenvolupaven la seva activitat. En anglosaxó i altres llengües es denomina al pràctic pilot o més precisament «''maritime pilot''», per diferenciar-ho dels pilots d'aeronaus o d'un altre tipus de vehicles. El terme prové de l'holandès Peil que significa «mesurar», i loot que significa «[[Sonda nàutica|escandall]]» - el pes que porta en el seu extrem la sonda per mesurar profunditats. En el vocabulari marítim antic castellà, als pràctics de vaixells se'ls denominava pràctics o pilots "Leman", terme que, de vegades, condueix a confusió creient que es tracta d'una professió d'origen alemany. En realitat, la paraula Leman és una deformació del vocable anglès Helman (helm-man: home del timó, timoner).
Actualment tots els estats tenen zones de practicatge obligatori. No obstant això estar habilitats pels estats i els ports per operar dins de la seva jurisdicció, els pràctics van ser (i en general continuen sent) empleats autònoms. Això importa amb freqüència que tinguin les seves pròpies embarcacions per transportar-los amb rapidesa i seguretat des del port a la nau d'entrada i des de la nau que surt, de retorn a terra.
Les primeres embarcacions de pràctic van ser [[Cúter (embarcació)|cúters]] d'un pal o [[yawl]]s de dos pals adaptats a la tasca. Després es van començar a dissenyar embarcacions especials amb aquesta finalitat. Actualment s'utilitzen llanxes ràpides d'acer (pels cops que poden resultar dels atracadors a [[vaixells]] d'acer en navegació), catamarans i helicòpters. La llegenda diu {{Citació necessària|data=pàgina d'usuari}}que el primer pràctic oficial que va tenir el [[Canal de Bristol]] va ser el [[Patró de vaixell|patró de barcassa]] George James Ray, contractat per la Corporació de Bristol al maig de 1497 per pilotar el Matthew de [[Joan Caboto]] des del port de [[Bristol]] fins mar obert.
== Tasques i obligacions. ==
[[fitxer: Pilot Brindisi 2.jpg |thumb|left|200px|[[Mar Adriàtic]] - El pràctic està desembarcant del ferri-boat Ionian Sky , després de conduir des del port de Brindisi, Itàlia, fins a aigües obertes.]]
[[fitxer: Loods onder helicopter.jpg |thumb|300px|[[Rotterdam]], [[mar del Nord]]. Pràctic descendint a un vaixell des d'un helicòpter.]]
|
