Catolicisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
|||
Línia 14:
El nom d'església catòlica (o catolicisme) s'ha fet servir per fer referència a l'"Església Universal" des de començaments del [[segle II]], car consta l'ús del terme per primer cop a les cartes d'[[Ignasi d'Antioquia]], qui, segons [[Joan Crisòstom]], havia estat ordenat pel mateix [[Sant Pere|Pere]].<ref name="Ray">Ray, Stephen. Upon this Rock. San Francisco, CA: Ignatius Press, 1999. p.119. Pot consultar-se a [http://books.google.cat/books?id=RnQiVgUn728C&lpg=PP1&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Google Books].</ref><ref>{{ref-web| cognom =Woodhead| nom =Linda| títol =An Introduction to Christianity| editor=Cambridge University Press| data =2004| url =http://books.google.cat/books?id=EsctaP__5yQC&pg=PA34&dq=ignatious+where+the+bishop+is+there+is+the+catholic+church&lr=| dateformat=dmy| consulta=18 Nov 2008}}</ref>
En diverses situacions durant els tres primers segles del cristianisme el bisbe de Roma, considerat el successor de l'apòstol Pere, intervenia en les comunitats per ajudar a resoldre conflictes, com per exemple els papes [[Climent I]], [[Víctor I]] i [[Calixt I]].<ref>Les primeres llistes dels Papes diuen que el Papa que va succeir l'Apòstol Sant Pere fou [[Lli I]]. Eamon Duffy, ''Saints and Sinners: A History of the Popes'' (Yale Nota Bene, 2002) Apèndix A.</ref><ref name="The Primacy of Peter">Fr. Nicholas Afanassieff: ''"The Primacy of Peter"'' Ch. 4, pgs. 126-127 (c. 1992)</ref> Als primers tres segles de la història, l'Església s'organitzava en tres patriarques, els bisbes d'Antioquia, amb jurisdicció sobre [[Síria]], i més endavant sobre l'[[Anatòlia|Àsia Menor]] i [[Grècia]]; [[Alexandria]] de la jurisdicció d'[[Egipte]], i [[Roma]] de la jurisdicció d'Occident.<ref name="New Advent">{{ref-web|url= http://www.newadvent.org/cathen/11549a.htm |títol=Patriarch and Patriarchate|língua= Inglês|autor= |obra= |data= |acessodata=1-7-2010}}</ref> A continuació els bisbes de [[Constantinoble]] i [[Jerusalem]] s'afegiren als patriarques per raons administratives.<ref name="New Advent" /> El [[Primer Concili de Nicea]], l'any [[325]], considerà el bisbe de Roma com el ''primus'' (primer) entre els patriarques, i l'establiren així en els seus quarts, cinquens i sisens cànons, "seguint la tradició antiga",<ref>Congar, Yves. Elgisé et papauté. Les Éditions du Cerf. [[1994]]. {{ISBN|2-204-05090-3}}</ref> tot i que molts interpreten aquest títol com el ''[[primus inter pares]]'' (primer entre iguals). Es considerà també que el patriarca de Roma posseïa una autoritat especial a causa de la seva relació amb Sant Pere, que havia mort i havia estat enterrat a Roma.<ref>Radeck, Francisco; Dominic Radecki (2004). Tumultuous Times. St. Joseph's Media. p. 79. {{ISBN|978-0-9715061-0-7}}</ref> Me gustan las papas :3
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús.<ref name="Kreeft98O">Kreeft, p. 98.</ref> "La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església Catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home ... Com el Pare li va donar autoritat a Crist,<ref>Jn 5:22; Mt 28:18-20</ref> Crist va transmetre als seus apòstols,<ref>Lc 10:16</ref> i va passar als successors que designi com a bisbes.<ref name="LumenChapt3"/><ref>{{ref-web|cognom= Vatican Council I|títol=Dogmatic Constitution Pastor aeternus on the Church of Christ|obra=| editor=EWTN|data= 1996| url =http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm| consulta=24 de novembre de 2009 }}</ref> El Nou Testament registra el seu nomenament dels dotze apòstols i donar-los autoritat per continuar el seu treball.<ref name="Kreeft98O"/> Un d'ells, Simó Pere, es va fer al seu cap quan Jesús va proclamar "sobre aquesta roca edificaré la meva església ... jo et donaré les claus del Regne del cel ...".<ref name="LumenChapt3">{{ref-web|cognom= Paul VI|nom=Pope|títol=Lumen Gentium| editor=Libreria Editrice Vaticana|data=1964|url =http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html| consulta= 19 novembre 2009}}</ref><ref name="Matthew"/><ref>{{ref-web|cognom=First Vatican Council|títol= Pastor aeternus| editor= EWTN|data=18 de juliol de 1870|url = http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm| consulta=20 de novembre de 2009 }}</ref><ref name="SandSp1">Duffy, p. 1.</ref><ref name="OneFaith46"/> En el punt de vista catòlic, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols en un esdeveniment conegut com a Pentecosta va marcar el començament de l'Església i tots els bisbes degudament consagrat des de llavors són considerats els successors dels apòstols.<ref name="LumenChapt3"/><ref name="OneFaith46">Barry, p. 46. "Jesús va confiar a la seva Església als seus apòstols, els seus líders elegits que havia format en la fe ... els va assegurar que l'Esperit Sant sempre estaria amb ells ... Jesús digué als seus apòstols "Tot el poder en el cel i la terra s'ha donat a mi. Per tant, id, i feu deixebles a tots els pobles ... ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I vet aquí que jo estic amb vosaltres tots els dies fins al final de l'època. Mateu 28: 18-20 Amb la vinguda de l'Esperit Sant en la [[Pentecosta]], l'Església va entrar en el món. L'Església era llavors, com ara, el signe visible de la tasca contínua de Crist en el món. Jesús havia lliurat els papers de lideratge i servei a la seva comunitat a Pere i als altres apòstols."</ref> La narració tradicional llocs de Pere a Roma, on va fundar una església i va servir com el primer bisbe de la Seu de Roma, més tard Linus consagrar com el seu successor, començant així la línia dels Papes.<ref name="Franzen17">Franzen pp. 17-18</ref><ref name="Orlandis11"/>
| |||