Diferència entre revisions de la pàgina «Escultura»

4 bytes afegits ,  fa 9 mesos
m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
L'[[escultura romànica]] ([[segle XI|segles XI]]-[[segle XIII|XIII]]) estava al servei de l'[[arquitectura]]; se'n troben molts exemples al voltant de les grans rutes de [[pelegrinatge]], com la del [[Camí de Sant Jaume]].<ref name="SurIV100">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.100</ref> Els escultors tractaren diverses parts de les esglésies –[[timpà (arquitectura)|timpans]], portades i [[capitell]]s amb històries sobre temes [[bíblia|bíblics]]– amb un gran realisme. El ''[[Maiestas Domini]]'' i el ''[[Judici Final]]'' foren els temes [[iconografia|iconogràfics]] més representats.<ref name="SurIV148">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.148</ref> El material més emprat fou la fusta, que era usada per l'elaboració d'imatges de devoció com les ''[[Sedes sapientiae]]'', molt representades per tota [[Catalunya]] i pel sud de [[França]]. La imatge més important del romànic, però, fou el ''[[Crist Majestat]]''; destaquen el que hi ha a [[Santa Faç de Lucca]], a la [[Catedral de Milà]], i també el ''[[Crist de Mijaran]]'' i la ''[[Majestat Batlló]]''.<ref>[[#Bdg1996|Barral; Duby; Guillot, 1996]]: pàg. 91</ref>
 
La porta de la [[Catedral de Chartres]] ([[1145]]) és un dels primers exemples d'[[escultura gòtica]]: hi ha representats animals fabulosos que donen forma a les [[gàrgola|gàrgoles]]. A [[Alemanya]], tant a l'exterior com a l'interior de la [[Catedral de Bamberg]] ([[{{segle |XIII]]|s}}) s'hi troben unes escultures ben significatives; un bon exemple és l’''[[Estàtua eqüestre del Cavaller de Bamberg]]''. Una innovació són les escultures sobre temes dramàtics, amb escenes de la ''[[Passió de Crist]]'' i la ''[[Pietà (art)|Pietà]]'' entre d'altres. Al final del període [[art gòtic|gòtic]], a [[Alemanya]] es realitzen uns magnífics retaules a càrrec d'artistes com [[Tilman Riemenschneider]] o [[Veit Stoss]]. Al [[regne de Castella]] hi van treballar els escultors [[Gil de Siloé]] i [[Alejo de Vahía]].<ref name="SurIV370" /> Pel que fa al [[regne d'Aragó]], [[Aloi de Montbrai]] va realitzar el ''[[Retaule dels Sastres]]'' de la [[Catedral de Tarragona]] i [[Pere Moragues]] va esculpir el sepulcre de [[Fernández de Luna]], peça que es troba a la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa]]. També destaca el relleu de [[Sant Jordi]] del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] executat per [[Pere Joan]].<ref name="SurIV370" /> [[Claus Sluter]], artista [[Flandes|flamenc]], va realitzar la portalada de la cartoixa de Champmol ([[Dijon]]) i un pedestal del pou del claustre conegut com el ''[[Pou de Moisès]]''. A [[Itàlia]], [[Pisa]] i [[Siena]] els escultors [[Nicola Pisano]] i el seu fill [[Giovanni Pisano]] van deixar obres d'una gran qualitat en les quals ja anunciaven la transició cap a una nou tipus d'escultura.<ref name="Boz188">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.188-191</ref><ref name="SurIV370">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.370-372</ref>
 
<center><gallery>
 
== L'escultura arreu del món ==
L'escultura [[Àfrica|africana]] està impregnada, fonamentalment, d'un caràcter religiós i [[animisme|animista]], i es basa en la creença dels esperits de la natura i el culte als morts. Les escultures són usades en [[ritual]]s i consisteixen bàsicament en [[Màscara|màscares]] antropomòrfiques i altres objectes de culte. Són talles de fusta però també hi ha exemples de treballs en [[argila]] –com en la [[cultura nok]] de [[Nigèria]] cap al [[500 aC]]–, [[pedra]] o [[ivori]]. A [[Ife]] i [[Benin]], els [[iorubes]] van realitzar obres en [[terracota]] i [[bronze]] ([[{{segle |XIII]]|s}}), tal com s'observa en relleus i estàtues de mida natural amb els caps dels seus reis. A [[Costa d'Ivori]] els [[baulé (tribu)|baulé]] també tallaven motius geomètrics en les [[llinda|llindes]] de les portes.<ref name="Boz354">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.354-360</ref>
 
Les escultures exemptes i els relleus van constituir una important manifestació artística dels pobles [[precolombí|precolombins]] d'Amèrica. Entre d'altres, sobresortiren els [[olmeca|olmeques]], els [[maia|maies]] i els [[tolteca|tolteques]] (a l'actual [[Mèxic]]), i els [[inca (ètnia)|inques]] (a l'actual [[Perú]]). Tot i la seva diversitat, totes elles presenten uns trets comuns: són obres associades a l'arquitectura –les escultures i els relleus adornen parets i pilastres– i són de caràcter religiós, amb escenes de [[déu]]s, [[dimoni]]s i ritus sagrats amb la presència també de guerrers. En l'escultura olmeca ressalta l'intent de reproduir el rostre humà amb un gran realisme, com es pot observar en els enormes caps de [[La Venta (Mèxic)|La Venta]], de més de tres metres d'alçada. Els maies van realitzar figures en [[jade (mineral)|jade]] i majoritàriament obres adossades als temples, com es pot observar a [[Palenque]], [[Tikal]] i [[Chichén Itzá]], d'on procedeix una de les més famoses escultures, el ''[[Chac Mool]]''; aquest tipus d'escultura també s'ha trobat en diversos temples d'influència tolteca.<ref name="Boz347">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.347-348</ref> La primera civilització del [[Perú]], la [[Chavin de Huántar]], es remunta cap al [[1250 aC]]; l'exterior de les restes del temple més gran d'aquesta civilització està adornat amb escultures, la majoria [[baix relleu|baixos relleus]], i esteles amb gravats de [[serp]]s i [[cocodril]]s. Pel que fa als [[Imperi inca|inques]], entre el 1200 i l'arribada dels espanyols ([[1532]]), van produir poca escultura monumental, però van desenvolupar l'ús de la [[metal·lúrgia]], principalment la de l'[[or]], en el qual incrustaven pedres precioses.<ref name="Sar538">[[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: pàg.538-543</ref>
696.403

modificacions