Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions

Entre [[1490]] i [[1492]], va fer els seus primers dibuixos, estudis sobre els frescos gòtics de [[Masaccio]] i [[Giotto di Bondone|Giotto]]; entre les primeres escultures, es creu que va fer una còpia d'un ''[[Cap de faune de Miquel Àngel|Cap de faune]]'', avui desaparegut. Els primers relleus van ser la ''[[Mare de Déu de l'escala]]'' i [[La batalla dels centaures de Miquel Àngel|''La batalla dels centaures'']], conservats a la [[casa Buonarroti]] de [[Florència]], en els quals ja hi ha una clara definició del seu estil. S'hi mostra com el clar hereu de l'art florentí dels segles [[segle XIV|XIV]] i [[segle XV|XV]], alhora que estableix una vinculació més directa amb l'art clàssic. El relleu de [[marbre]] de ''La batalla dels centaures'' s'inspira en el llibre XII de ''[[Les Metamorfosis]]'' d'[[Ovidi]] i s'hi mostren els cossos nus en ple furor del combat, entrellaçats en plena tensió, amb una anticipació dels ritmes serpentejants tan emprats per Miguel Àngel en els seus grups escultòrics.<ref>[[#Gon08|González Prieto 2008]], pàg. 9</ref> [[Ascanio Condivi]], en la seva biografia sobre l'artista, refereix haver sentit dir:{{cita|…que quan va tornar a veure-la, es va adonar de fins a quin punt s'havia portat malament amb la natura en no seguir la seva inclinació a l'art de l'escultura, i va jutjar, per aquella obra, tot quant hauria arribat a poder fer.<ref name="Pij66"/>}} La seva altra obra de la mateixa època (cap al 1490) és també un relleu amb tema marià, la ''Mare de Déu de l'escala'', que presenta un cert esquema semblant als de [[Donatello]], però en el qual es mostra tota l'energia de l'escultura de Miquel Àngel, tant en la forma del tractament dels plans de la figura com en el seu contorn tan vigorós i l'[[anatomia humana|anatomia]] de l'infant Jesús amb la insinuació del ''[[contrapposto]]''.

 

 

Tot seguit, va romandre durant un temps allotjat al convent del Santo Spirito, on realitzava estudis d'anatomia. Per al prior Niccolò di Giovanni di Lapo Bichiellini, va executar un [[Crucifix del Santo Spirito|crucifix]] de [[fusta]] policromada, en què va resoldre el cos de Crist nu, com el d'un adolescent, sense ressaltar-ne la musculatura, tot i que el rostre sembla el d'un adult, amb una mesura desproporcionada respecte del cos; la policromia està pintada en uns colors tènues i amb uns suavíssims regalims de sang que aconsegueixen una unió perfecta amb la talla de l'escultura. Va ser donat per perdut durant la dominació francesa, fins a la seva recuperació l'any [[1962]], al mateix convent, cobert amb una gruixuda capa de pintura que el feia pràcticament irrecognoscible.<ref>[[#Bal78|Baldini 1978]], pàg. 78-81</ref>