Longobards: diferència entre les revisions

Després, van caure sota domini del rei marcomà [[Marabodus]],{{sfn|Jarnut|2002|p=8}} del qual després es van separar i juntament amb els sèmnons es van unir a la confederació dels queruscs contra els marcomans.{{sfn|Capo|1992|p=383-384}} A la mort d'[[Armini]], el poder dels queruscs va entrar en decadència. El rei Italus fou enderrocat i expulsat, però els longobards li van donar suport, el van restaurar, i van estendre els seus territoris cap al sud (Halle, Magdeburg i Leipzig). Però després, els longobards van desaparèixer de la història durant algun temps. [[Claudi Ptolemeu]] els torna a esmentar i els situa entre el Rin i el Weser i darrere d'aquest riu fins a l'Elba, és a dir, els territoris de l'antiga confederació dels queruscs, cosa que suposaria un increment del seu poder. Però després tornen a desaparèixer dels relats històrics.<ref>{{nom=Claudi|cognom=Ptolomeu|enllaçautor=Claudi Ptolemeu|títol=Geografia|capítol= III}}</ref>

 

 

Cap al [[370]], dirigits per Agelmund, van avançar fins a més enllà del [[Vístula]] i van arribar al nord dels [[Càrpats]], si bé van quedar sotmesos als [[huns]].<ref>[[Origo gentis Langobardorum]] XVII</ref> Independitzats a la mort d'[[Àtila]], es van establir en les terres entre el Vístula i l'[[Oder]] sota el seu cabdill [[Gedeoc]] (cap al [[488]]), i es van convertir al [[arrians|cristianisme d'Arrià]].{{sfn|Cardini|Montesano|2006|p=81}}