Longobards: diferència entre les revisions

Després, van caure sota domini del rei marcomà [[Marobod]],{{sfn|Jarnut|2002|p=8}} del qual després es van separar i juntament amb els sèmnons es van unir a la confederació dels queruscs contra els marcomans.{{sfn|Capo|1992|p=383-384}} A la mort d'[[Armini]], el poder dels queruscs va entrar en decadència. El rei Ítal fou enderrocat i expulsat, però els longobards li van donar suport, el van restaurar, i van estendre els seus territoris cap al sud (Halle, Magdeburg i Leipzig). Però després, els longobards van desaparèixer de la història durant algun temps. [[Claudi Ptolemeu]] els torna a esmentar i els situa entre el Rin i el Weser i darrere d'aquest riu fins a l'Elba, és a dir, els territoris de l'antiga confederació dels queruscs, cosa que suposaria un increment del seu poder. Tanmateix, després tornen a desaparèixer dels relats històrics.<ref>{{ref-llibre|nom=Claudi|cognom=Ptolomeu|enllaçautor=Claudi Ptolemeu|títol=Geografia|capítol= III}}</ref>

 

 

 

No tingueren grans enfrontaments amb els [[romans]] fins a l'època de les grans migracions germanes del [[segle V]].<ref>[[Cassi Dió]], "Història Romana", LXXII, 1</ref> A final d'aquesta centúria, els longobards ocuparen el que avui és [[Àustria]], territori anteriorment ocupat pels [[rugis]]. El [[490]], van ser sotmesos pels [[hèruls]], però el [[510]] es van independitzar sota la direcció de Tat (Tatus) i van ocupar la riba esquerra del Danubi a la zona de [[Panònia]], on van sotmetre els quades, una tribu dels sueus, i des d'allà es van estendre a les planures hongareses a mitjans del segle VI, quan van comptar amb cabdills forts: [[Waccho]], [[Gualtari|Waltari]], i [[Alduí (rei longobard) |Alduí]], època en què es van estendre fins al Danubi i van ocupar les gran planes a la regió del riu Theiss, on es van enfrontar amb els gèpides.