Electromagnetisme: diferència entre les revisions

Un camp magnètic canviant produeix un [[camp elèctric]], es tracta del fenomen de la [[inducció electromagnètica]] que s'utilitza en el funcionament dels [[generador elèctric|generadors elèctrics]], els [[motor elèctric|motors elèctrics]] i els [[transformador]]s. De manera similar, un camp elèctric canviant genera un camp magnètic. Com a conseqüència d'aquesta interdependència entre els camps elèctrics i magnètics, té sentit considerar tots dos com una única entitat, el camp electromagnètic.

 

 

Les implicacions teòriques de l'electromagnetisme van portar a [[Albert Einstein]] a desenvolupar la [[relativitat especial]] el [[1905]]. El descobriment de la [[mecànica quàntica]] obligà a formular una teoria quàntica de l'electromagnetisme, completada a la dècada del [[1940]] i coneguda com a [[electrodinàmica quàntica]].

El científic [[William Gilbert]] va proposar, en el seu ''[[De Magnete]]'' ([[1600]]), que l'electricitat i el magnetisme, malgrat ambdós eren capaços de provocar atraccions i repulsions d'objectes, eren efectes diferents. Els mariners van notar que les descàrregues dels [[llamp]]s podien afectar l'agulla de la [[brúixola]], però la relació entre el llamp i l'electricitat no fou confirmat fins que [[Benjamin Franklin]] va proposar els seus experiments el [[1752]]. Un dels primers a descobrir i publicar una relació entre el corrent elèctric fet per l'home i el magnetisme fou [[Gian Domenico Romagnosi]], que el [[1802]] va observar que connectant un cable entre els extrems d'una [[pila voltaica]] desviava l'agulla d'una brúixola propera. Tanmateix el fenomen no fou àmpliament conegut fins al [[1820]], quan [[Hans Christian Ørsted]] va fer un experiment similar. El treball de Ørsted va influir sobre [[André-Marie Ampère|Ampère]] per arribar a la teoria de l'electromagnetisme amb el suport de fonaments matemàtics.

 

 

Una de les particularitats de l'electromagnetisme clàssic és que és difícil conciliar-lo amb la [[mecànica clàssica]], però en canvi és compatible amb la [[relativitat especial]]. D'acord amb les equacions de Maxwell, la [[velocitat de la llum]] és una constant universal, només depèn de la [[permitivitat]] i la [[permeabilitat]] del [[buit]]. Això atempta contra la [[invariància galileana]], un dels principis bàsics de la mecànica clàssica. Una via per a reconciliar les dues teories seria assumir l'existència de l'[[Èter (física)|èter lumínic]] a través del qual es propagaria la llum. Però tots els experiments adreçats a detectar la seva presència van fallar. El [[1905]], [[Albert Einstein]] va solucionar el problema amb la introducció de la relativitat especial, que reemplaça la cinemàtica clàssica amb una nova teoria compatible amb l'electromagnetisme clàssic.