Granollers: diferència entre les revisions

Durant la [[Guerra del Francès]] (1808-14), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la [[tercera guerra carlina]] va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per [[Martí Miret i Caraltó]] van assaltar Granollers el [[17 de gener]] de [[1875]] i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.<ref>{{ref-web |url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref>

 

 

Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de [[Palou (Granollers)|Palou]] (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.