Noruega: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 665:
Els [[noruecs]] són un poble homogeni d'origen [[Germànics|germànic]]. La minoria més important són els [[samis]], un poble d'origen finès que viu al centre i nord del país. A més, viuen petites comunitats minoritàries d'immigrants i llurs descendents, com ara [[Amèrica|americans]], [[Regne Unit|britànics]], [[xile]]ns, [[Àsia|asiàtics]], etc.<ref name=encarta/>
Particularment al
L'1 de gener de 2013, el nombre d'immigrants o fills de dos immigrants que resideixen a Noruega era de 710.465, o el 14,1% de la població total,<ref>{{Ref-publicació|article=12 prosent av befolkningen er innvandrere|publicació=ssb.no|llengua=nb-NO|url=https://www.ssb.no/befolkning/statistikker/innvbef/aar/2013-04-25}}</ref> enfront de 183.000 el 1992. La immigració anual ha augmentat des de l'any 2005. Mentre que la immigració neta anual el 2001 era de 13.613 persones, es va incrementar a 37.541 entre el 2006 i el 2010, i el 2011 la immigració neta era de 47.032 persones.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20121120130916/http://www.ssb.no/emner/02/02/20/innvutv/tab-2012-05-11-05.html|títol=Tabell 5 Netto innvandring, etter land. 1966-2011|consulta=2017-04-02|data=2012-11-20}}</ref> Això és principalment a causa de l'augment de la immigració de residents de la [[Unió Europea|UE]], en particular de [[Polònia]].<ref>{{Ref-publicació|article=Polish workers get stuck in stereotype|publicació=sciencenordic.com|llengua=en|url=http://sciencenordic.com/polish-workers-get-stuck-stereotype}}</ref>
Línia 715:
== Cultura ==
[[Fitxer:Wilhelmine Seippel.jpg|miniatura|Vestit camperol tradicional noruec, conegut com ''folkedrakt''.]]
La cultura agrícola noruega continua jugant un paper en la cultura contemporània d'aquest país. Al {{segle|XVIII|s}} inspirà un fort moviment nacionalista romàntic, que encara és visible en l'idioma noruec. Al
Noruega ha estat un país progressista que ha adoptat polítiques i lleis a favor dels drets de les dones, de les minories i de la comunitat LGBT. Ja des del [[1884]], 171 dels polítics fundaren l'Associació Noruega per als Drets de les Dones.<ref>Aslaug Moksnes. ''Likestilling eller særstilling? Norsk kvinnesaksforening 1884–1913'' (p. 35), [[Gyldendal Norsk Forlag]], 1984, {{ISBN|82-05-15356-6}}</ref> Aquesta associació féu campanya amb èxit pel dret a l'ensenyament, al sufragi femení i a la feina. Als anys 1970 la igualtat de gènere també fou important dins de les prioritats governamentals amb la fundació d'un organisme públic per promoure-la.
Línia 733:
Dos grans esdeveniments precipitaren un gran renaixement de la cultura noruega: el [[1811]] es fundà la Universitat a [[Oslo]] i, sota l'influx de les revolucions francesa i americana, els noruecs escrigueren la seva primera Constitució el 1814. Alguns noms que començaren a ser reconeguts nacionalment i internacional foren [[Henrik Wergeland]], [[Peter Christen Asbjørnsen]], [[Jørgen Moe]] i [[Camilla Collett]].
A la darreria del
Al {{segle|XX|s}}, tres novel·listes noruecs reberen el [[Premi Nobel de Literatura]]: [[Bjørnstjerne Bjørnson]] el [[1903]], [[Knut Hamsun]] per ''La benedicció de la terra'' el [[1920]] i [[Sigrid Undset]] el [[1928]]. També realitzaren contribucions importants [[Dag Solstad]], [[Jon Fosse]], [[Cora Sandel]], [[Olav Duun]], [[Olav H. Hauge]], [[Gunvor Hofmo]], [[Stein Mehren]], [[Kjell Askildsen]], [[Hans Herbjørnsrud]], [[Aksel Sandemose]], [[Bergljot Hobæk Haff]], [[Jostein Gaarder]], [[Erik Fosnes Hansen]], [[Jens Bjørneboe]], [[Kjartan Fløgstad]], [[Lars Saabye Christensen]], [[Johan Borgen]], [[Herbjørg Wassmo]], [[Jan Erik Vold]], [[Rolf Jacobsen]], [[Olaf Bull]], [[Jan Kjærstad]], [[Georg Johannesen]], [[Tarjei Vesaas]], [[Sigurd Hoel]], [[Arnulf Øverland]] i [[Johan Falkberget]].
| |||