La importància de ser Frank: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
Ha estat adaptada al cinema en tres ocasions el [[La importància de ser franc (pel·lícula de 1952)|1952]], el [[La importància de ser franc (pel·lícula de 1992)|1992]] i el [[La importància de ser franc (pel·lícula de 2002)|2002]]. Es tracta d'una de les obres més populars de l'autor, àmpliament representada encara en l'actualitat.
==Argument==
Algernor rep el seu amic Frank, qui li anuncia que pensa demanar en matrimoni a la seva cosina Gwendolen. Algenor s'hi nega i li ensenya una pitillera que Frank va extraviar en una festa prèvia, on apareix una dedicatòria d'una tal Cecyl. Llavors Jack confessa que porta una doble vida, al camp és tutor d'una noia, Cecyl i vol fingir respectabilitat per ella. Allà es fa dir pel seu autèntic nom, Jack. En canvi a la ciutat vol tenir llibertat d'acció i per aquest motiu s'ha inventant un germà (el Frank que ell simula ser en aquell moment) a qui va a visitar sovint per corregir la seva conducta. Algenor, encantat, li explica que ell ha adoptat una estratègia similar per fugir de la ciutat: visitar un amic malalt anomenat Bunbury.
Arriben a la casa Lady Bracknell i la seva filla Gwendolen. Frank-Jack declara el seu amor a la noia i ella li correspon, però fa èmfasi en el poder de seducció que va tenir el nom de Frank. Ell decideix internament batejar-se i adoptar definitivament la identitat de la ciutat per poder estar amb ella. Lady Bracknell, en assabentar-se de la proposició matrimonial, vol esbrinar l'origen de Frank i ell afirma que el van trobar abandonat en una maleta a una estació de tren. Lady Bracknell s'horroritza i s'emporta la seva filla, la qual abans de marxar promet visitar Frank al camp i apunta la seva adreça.
Algenor ha estat espiant la conversa i decideix anar ell mateix al camp. Allà troba Cecyl a càrrec de la institutriu, Mrs Prism i afirma ser el germà Frank de qui tant s'ha parlat. Immediatament la jove li declara el seu amor, portava temps somniant amb un llibertí just d'aquell nom. Algenor, més impressionat del que vol admetre, es diu aleshores que es farà batejar i dir-se Frank per poder quedar-se amb ella. Mentre abandona la cambra per pensar com fer-ho apareix la Gwendolen. Les dues noies que estan compromses amb un home genial, Frank. Queden consternades quan descobreixen la coincidència i quam apareixen Algenor i Jack es produeix una confrontació.
Enmig de la discussió apareix Lady Bracknell, qui ha estat perseguint la seva filla. Pregunta a la Cecyl qui és i s'alegra que sigui una rica hereva, adequada per a l'Algenor. Però Jack, en qualitat del seu tutor legal, es nega a consentir el casament si ell no obté el permís per unir-se a Gwendolen. Els crits de tots atreuen Mrs Prism, qui entra a l'habitació. En aquell moment reconeix Lady Bracknell com la germana de la dona a qui havia servit en el passat. I confessa que va abandonar un nen seu en una maleta. Aquell nen era Jack. Aquest pregunta el nom amb què el van batejar, que resulta ser Frank. Ara sense obstacles, les dues parelles s'uneixen.
==Referències==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
| |||