|
[[Fitxer:Théophile-Alexandre Steinlen - Tournée du Chat Noir de Rodolphe Salis (Tour of Rodolphe Salis' Chat Noir) - Google Art Project.jpg|miniatura|''La tournée du Chat Noir avec Rodolphe Salis'' (1896) de [[Théophile Steinlen]].]]
{{AP|Modernisme}}
A la fi del [[{{segle |XIX]]|s}} sorgeixen a [[Europa]] tendències arquitectòniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del [[segle XX]], que donen gran rellevància a l'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la [[Segona Revolució Industrial]], que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'ella, com l'[[electricitat]], el [[ferrocarril]] i la [[màquina de vapor]], que han canviat completament la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indústries que regenten un nombre creixent de burgesos.
El [[modernisme]] fou, doncs, un estil urbà i burgès, a cavall entre el [[{{segle |XIX]]|s}} i el [[segle XX]], fou un moviment internacional que amb diferents noms es desenvolupà per tot el món occidental: [[Art Nouveau]] a [[França]] i [[Bèlgica]], [[Modern Style]] o Glasgow Style a [[Escòcia]] i al [[Regne Unit]], [[Jugendstil]] a [[Alemanya]], [[Sezession]] a [[Àustria]], [[modernisme|Liberty]] a [[Itàlia]], etc. A Catalunya va tenir suficient personalitat pròpia per parlar de modernisme català, per la gran quantitat i qualitat d'obres realitzades i el gran nombre d'artistes de primer ordre que conrearen aquest estil. Estilísticament és un moviment heterogeni, amb moltes diferències entre artistes, cadascú amb el seu segell personal, però amb un mateix esperit, un afany de modernitzar i europeïtzar Catalunya.<ref>Francesc Fontbona: ''El modernisme i el noucentisme''. A ''El llibre d'or de l'art català'', pàg. 153. </ref>
La recuperació del passat arquitectònic medieval propugnada per [[John Ruskin]] i [[Viollet-le-Duc]] i l'[[estètica]] de [[William Morris]], [[Walter Crane]], Mackmurdo, [[Charles Rennie Mackintosh|Mackintosh]], entre d'altres, van ser acceptades com a base de la renovació artística. Els ''Modernistes'' creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'academicisme.
A finals del segle XIX, producte de la [[industrialització]], a tota Europa hi havia un debat intel·lectual respecte a mantenir les idees academicistes clàssiques (que havien tingut al [[Neoclassicisme]] el darrer exponent), i aquelles que incidien en una modernitat innovadora, experimental i agosarada paral·lela a l'economia industrial i l'aprofitament de nous materials.
La [[burgesia]] industrial i rural catalana, en les últimes dues dècades del [[{{segle |XIX]]|s}} i el primer quart del [[s. XX]], va trobar una via de representació amb l'arquitectura modernista. Aquest moviment es va significar per una renovació artística paral·lela a altres arts contemporànies, la recerca de noves expressions formals i la voluntat de situar-se en una modernitat a altura europea. Tenia similituds conceptuals i estilístiques amb les diverses variants de l'anomenat ''[[Art Nouveau]]'' (Art Nou) que es desenvolupa a Europa durant el mateix període. Els centres artístics van ser ciutats que tradicionalment es trobaven a la perifèria dels grans moviments culturals ([[Glasgow]], [[Brussel·les]], [[Nancy]], [[Viena]] i en menor mesura [[París]]).<ref name="arquitectura"/>
A Catalunya, el procés es va veure accentuat per tres aspectes més: la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] ([[1833]] - [[1880]]), la necessitat evolutiva de regeneració social i política, i l'ampliació urbanística de moltes ciutats ([[Girona]], [[Tarragona]], [[Reus]], [[Sabadell]], [[Terrassa]], [[Mataró]], i en concret l'[[Eixample de Barcelona]] des de [[1859]]).
|
