Norma Aleandro: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Correccions de la traducció |
||
Línia 2:
{{IniciBio}} és una [[Actor|actriu]], [[guionista]] i directora de teatre [[argentina]].
Va protagonitzar ''[[La historia oficial]]'' (1985), la primera pel·lícula argentina
== Biografia ==
Filla dels actors Pedro Aleandro i María Luisa Robledo, i germana petita de María Vaner, fa els seus primers papers amb nou anys en el teatre Smart, amb els seus pares. Més tard va integrar l'elenc de ''Las dos carátulas'', per a ''Ràdio Nacional'' i després, realitzant teatre independent a l'Instituto de Arte Moderno, va debutar en el cinema el 1957 amb ''La muerte en las calles'', de [[Leo Fleider]] i el 1959 va participar en el cicle televisiu ''Historias de jóvenes'', on va realitzar diversos personatges. En teatre va actuar en obres d'[[Eurípides]], [[Molière]], [[Lope de Vega]], [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], [[Tirso de Molina]], [[Tennessee Williams]] i [[Arthur Miller]]. En la dècada dels seixanta va tenir participacions especials en pel·lícules com ''El último piso'', amb Santiago Arrieta, i ''Gente conmigo'', amb Milagros de la Vega, i va destacar en ''La fiaca'', de Ricardo Talesnik, 1969. En aquesta dècada va començar a treballar en televisió en cicles com ''Romeo i Julieta'', ''El amor tiene cara de mujer'' o ''Cuatro mujeres para Adán,'' entre d'altres.
=== Teatre i televisió ===
[[Fitxer:Guemes1971.jpg|miniatura|Aleandro al costat d'Alfredo Alcón en la pel·lícula de 1971, ''Güemes, la tierra en armas.]]
Durant la dècada del
El 1989 va ser convidada al programa ''Cordialmente,'' on la cantant i actriu Marilina Ross li dedica un tema compost per ella mateixa titulat ''Norma de vida''. Va protagonitzar diverses pel·lícules al costat d'Alfredo Alcón, Julio De Grazia i Carlos Carella, com ''Güemes, la tierra en armas ''i ''No toquen a la nena.'' Amb una àmplia carrera teatral, va actuar a ''Becket'', ''El círculo de tiza caucasiano'', ''De rigurosa etiqueta'', ''Mi querido mentiroso'', ''La Piaf'', i va fer televisió en cicles com ''La casa de los Medina'', ''Alias Buen Mozo'', ''Nosotros'' i ''La mujer en la multitud''. El 8 de setembre de 2016, tornà al Teatre Maipo amb l'espectacle ''Pequeñas patriota''s, juntament amb Adriana Aizemberg.
=== Exili i retorn ===
Amenaçada per la [[Aliança Anticomunista Argentina|Triple A]], el 1975, Aleandro va haver d'exiliar-se primer a [[Uruguai]], on va fer ''[[Medea]],'' i després a [[Espanya|Espanya,]] per la dictadura militar d'Argentina, i allà va continuar la seva carrera amb films com ''Tobi'' i ''Las verdes praderas.''
Després de sis anys, va tornar al país el 1981, per protagonitzar l'estrena mundial de l'obra teatral ''La señorita de Tacna'', de [[Mario Vargas Llosa]]. Posteriorment va filmar ''[[La historia oficial]]'', amb [[Héctor Alterio]], per la qual va guanyar el premi a la Millor Actriu en els festivals internacionals de [[Festival Internacional de Cinema de Canes|Cannes]] i Cartagena, també va obtenir esment en el festival de [[Chicago]], premis d'associacions de crítics internacionals i va ser escollida millor actriu de 1985 per l'''Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina''.
Ella mateixa al costat de Jack Valenti van ser els presentadors de la categoria de millor pel·lícula estrangera en la cerimònia dels [[Premis Oscar de 1985]], en la qual va resultar guanyadora ''[[La historia oficial]]''. Va ser presentadora també al costat de [[Charlton Heston]] des del [[Teatro Colón (Buenos Aires)|Teatre Colón]] de Buenos Aires en el lliurament internacional dels [[Premis Oscar de 1989]].
Linha 31 ⟶ 23:
Va participar en més de 40 pel·lícules, entre elles ''Operación Massacre'', ''Los siete locos'', ''La entrevista'', ''Prohibido'', ''El faro'', entre d'altres. El 1990 va protagonitzar, dirigida per Alejandro Doria, ''Cien veces no debo'', amb Luis Brandoni i Andrea del Boca, i després amb [[Federico Luppi]] ''Las tumbas.'' En aquesta dècada va participar a més en un curtmetratge, en un film basat en un moment de la vida de [[Carlos Monzón]] i va protagonitzar ''Sol de otoño'', per la qual va ser premiada com a millor actriu en els festivals internacionals de [[Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià|Sant Sebastià]] i l'Havana i va rebre per segona vegada el premi dels Cronistes.
El 1997 i 2012 va personificar
[[Fitxer:Rinaldi.png|miniatura|Norma al costat de Francisco Rinaldi, el 1998.]]
El 2001 va actuar juntament amb [[Ricardo Darín]] i [[Héctor Alterio]]
El 2009 va protagonitzar l'obra teatral ''Agosto'', amb Mercedes Morán. El 2012 apareix en la nova ficció de Pol-ka Producciones per a Canal 13 ''Lobo'' al costat de Gonzalo Heredia. A més, forma part de l'elenc d{{'}}''En terapia'', ficció de Canal 7 protagonitzada per Diego Peretti, Julieta Cardinali, Germán Palacios, [[Leonardo Sbaraglia]], Dolores Fonzi i Ailín Sales.
▲El 2012 apareix en la nova ficció de Pol-ka Producciones per a Canal 13 ''Lobo'' al costat de Gonzalo Heredia. A més forma part de l'elenc d{{'}}''En terapia'', ficció de Canal 7 protagonitzada per Diego Peretti, Julieta Cardinali, Germán Palacios, [[Leonardo Sbaraglia]], Dolores Fonzi i Ailín Sales. En la mateixa interpreta a Lucía Aranda, supervisora de Guillermo.
El 2004 va ser designada com la primera
El 2014 va ser homenatjada
== Vida privada ==
Va estar casada amb Oscar Ferrigno i el seu fill és l'actor Oscar Ferrigno (fill). També té un
== Filmografia ==
| |||