Liberalisme: diferència entre les revisions

L'època hegemònica del liberalisme coincideix amb la [[modernitat]], és a dir, el període comprés entre el fracàs de la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]] i la [[Primera Guerra Mundial]], arran de la qual els grans desequilibris econòmics (especialment al camp [[moneda|monetari]] i [[finances|financer]]) que van culminar amb el [[Crac del 29]] i la [[Gran Depressió]], sorgeix una nova efervescència dins el pensament liberal (a part d'una agudització de la [[lluita de classes]]), que s'escindeix en dos corrents: el [[Liberalisme Americà]] i el [[Liberalisme Austríac]].

 

 

Segons Pareto, la satisfacció és una [[magnitud ordinal]] i personal, i per tant no pot quantificar-se, ni de bon tros sumar a la d'un altre individu. Això no només desbarata la possibilitat de realitzar-ne agregats de satisfacció social, sinó que justifica les més extremes desigualtats de base.