Gaèlic irlandès: diferència entre les revisions

L'irlandès és la [[:categoria:Llengües celtes|llengua gaèlica]] que presenta els més antics testimonis escrits. Es tracta d'unes 300 inscripcions sepulcrals realitzades en un tipus d'escriptura rúnica coneguda com a ''[[Gaèlic escocès#El primer gaèlic escrit: ogham|ogham]]'' (basada en el nombre, orientació i inclinació dels grups de línies que creuen una de més llarga i que fa de conductora), que daten dels segles [[segle IV|IV]] al [[segle VII|VIII]] dC Entre els segles [[segle VIII|VIII]] i [[segle XII|XII]] es desenvolupa una àmplia producció literària en prosa i en vers (amb obres com el ''[[Leabhar na hUidre]]'', el ''[[Leabhar na Laigineach|Llibre de Leinster]]'' i el ''[[Llibre d'Armagh]]''). Durant l'època de transició entre aquesta variant originària de la llengua —coneguda com a irlandès antic— i l'irlandès modern (període que va des de l'any [[1200]] fins al [[1600]], aproximadament), es va produir el floriment de la poesia conreada pels ''bards''. Aquests eren una espècie de poetes cantors celtes, semblants als [[aede]]s grecs, que exaltaven en les seues composicions les gestes i la genealogia mítica dels senyors baix la dependència de la qual vivien. A partir del {{segle|XVII|s}} va tenir lloc un període de declivi cultural a [[Irlanda]], atenuat únicament per tres destacats poetes: [[Ó Bruadair]] ({{segle|XVII|s}}), [[Aogán Ó Rathaille]] ({{segle|XVIII|s}}) i [[Brian Merriman]] ({{segle|XVIII|s}}). El [[{{segle |XIX]]|s}} va portar un ressorgir de la [[literatura irlandesa]] (encara que escrita a partir des de llavors en anglès) de la mà dels dramaturgs [[William Butler Yeats]] i [[Lady Gregory]]. [[James Joyce]], autor del revolucionari ''Ulisses'' ([[1922]]), va ser una figura clau en el desenvolupament de les lletres irlandeses durant el {{segle|XX|s}}, al qual també van contribuir les obres teatrals de [[George Bernard Shaw]] i els relats curts de [[Liam Flaherty]].