Història d'Amèrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 139:
El control directe d'[[Europa]] va començar a decaure el [[4 de juliol]] de [[1776]] amb la [[declaració d'Independència dels Estats Units]] davant la [[Gran Bretanya|corona britànica]], encara que sempre va haver-hi insurreccions i inconformitat per part dels nadius, aquest esdeveniment seria un al·licient més per a l'emancipació de les restants colònies del continent.
 
El procés d'independència a l'[[Amèrica Llatina]] va començar a principis del [[{{segle |XIX]]|s}}, si bé a mitjan {{segle|XVIII|s}} van començar les primeres revolucions "Comuneres" contra el poder espanyol. Entre elles destaquen els ''Comuneros del Paraguai'', [[1735]] i la Insurrecció dels comuneros en el [[Virregnat de Nova Granada]]. El nom de "comuneros" es deu al lema de José de Antequera i Castro: "''La voluntat del comú és superior a la del mateix rei''".<ref>[http://www.bvp.org.py/biblio_htm/quevedo1/indice.htm José de Antequera i Castro]</ref> Si bé els comuneros van ser derrotats originalment (per exemple els del Paraguai en la ''Batalla de Tavapy'') a poc a poc els diferents països sota domini espanyol van obtenir la seva independència.
 
El [[25 de maig]] de [[1809]] amb la Revolució de Chuquisaca es va iniciar la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] que finalitzaria el [[1824]] amb la [[Batalla d'Ayacucho]]. En finalitzar la mateixa, Espanya havia perdut pràcticament totes les seves colònies a Amèrica, amb excepció de les illes de [[Cuba]] i [[Puerto Rico]].
Línia 154:
El [[1868]] la flota d'[[Espanya]] va atacar les costes de [[Xile]] i [[Perú]] per raó d'un conflicte colonial. També va restablir breument la seva dominació a Santo Domingo, entre 1861 i 1865, i va mantenir el control sobre [[Puerto Rico]] i [[Cuba]] fins al [[1898]]. El 1888-1889 el [[Brasil]] va abolir l'[[esclavitud]] i després la [[monarquia]] per establir-se com a [[república]].
 
Les diferències sobre les noves fronteres van provocar guerres constants entre les noves repúbliques d'[[Amèrica]] al llarg de les dècades posteriors. Les més destacades van ser la [[Guerra del Pacífic]] (1879-1884, [[Xile]] contra [[Bolívia]]-[[Perú]]) i la [[Guerra de la Triple Aliança]] (1865-1870, [[Argentina]]-[[Brasil]]-[[Uruguai]] contra el [[Paraguai]]). Aquesta última va acabar amb una derrota total del Paraguai, que va comportar fins i tot un desastre [[demografia|demogràfic]]: la població del país, aproximadament 525.000 persones abans de la guerra, va ser reduïda a uns 221.000 el [[1871]], dels quals només uns 28.000 eren homes. La consolidació de les noves repúbliques no va ser pacífica en canvi. No només les lluites limítrofes, sinó guerres civils van sacsejar els fonaments dels nous estats. L'expansionisme de països com els [[Estats Units]], que es va annexionar territori de [[Mèxic]]; el [[Brasil]], que va imposar la seva sobirania als territoris [[Conca amazònica |amazònics]] encara a costa de moure les fronteres dels seus veïns, els conflictes territorials entre el [[Perú]], [[Bolívia]] i [[Xile]]; la creació de l'[[Uruguai]], la desintegració de la [[Gran Colòmbia]], que crearia tres nous estats: [[Colòmbia]], [[Veneçuela]] i l'[[Equador]], són la prova d'una època convulsa causada per la desaparició de les colònies. Aquesta època de grans canvis per al continent que va portar el [[{{segle |XIX]]|s}} entre independència i consolidació acabaria encara amb la construcció del [[Canal de Panamà]], un canal interoceànic que va partir el continent en dos, a costa del territori [[Colòmbia|colombià]] i crear un nou estat, Panamà ([[1903]]), sota la creixent influència d'una nova potència: [[Estats Units]].
 
== Segle XX ==