Gerunda: diferència entre les revisions

L'estructura de la ciutat de ''Gerunda'' era atípica. No seguia les distribucions hipodàmiques estàndards, ni les centuriacions habituals de les ''urbs'' romanes. Com que s'aixecava sobre la [[Via Augusta]] per motius estrictament militars, la seva planta és totalment irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bàsiques de la ciutat romana: el ''[[cardo maximus]]'', el ''[[fòrum]]''. No s'ha pogut documentar l'existència de cap ''[[decumanus maximus]]''. Quant al ''cardo maximus'', aquest se situava sobre la traça de la [[Via Augusta]] al seu tram pel dedins de la ciutat, el que en l'actualitat és el carrer de la Força. Quant al ''forum'', aquest se situava a l'actual plaça de la Catedral. El temple de la ciutat molt probablement era on avui s'eleva l'[[Catedral de Girona|església catedral de Santa Maria de Girona]]. La distribució de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els ''decumani'' (carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven en l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edificà en dues fases: una s'executà en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del [[{{segle |III]]|s}} dC. Les diferències morfològiques permeten d'identificar-les fàcilment, atès que empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'executà arran de les necessitats defensives que les incursions germàniques a [[Hispània]] provocaven. Les muralles no solament s'usaven per a fins militars, sinó que servien per definir els límits de l{{'}}''[[urbs]]'' (anomenats ''[[pomerium]]'') i separar-la de l'''[[ager]]''.

[[Girona]] no s'escapà als esdeveniments: s'embarcà a les reformes de [[Dioclecià]] ([[284]] - [[305]] dC), patí les incursions germàniques (segles [[segle IV|IV]]-[[segle V|V]] dC) i a la fi veié com el Poder romà es desfeia sobre el territori i s'instal·lava un nou Poder que, en algunes característiques, seguí unes polítiques de continuïtat. L'únic Poder que no es desféu i que s'adaptà al canvi fou l'[[clergat|Església]], que perdurà i s'expandí durant aquells anys (segles [[segle IV|IV]]-[[segle VI|VI]] dC). [[Girona]] continuà existint, conservà el [[bisbat]] lligat a la seu metropolitana de [[Tarragona]]. A l'''[[ager]]'' s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden ésser considerats veres regressions en relació al període romà. El canvi més notable, fou l'erecció en ple [[{{segle |III]]|s}} d'un ''[[castellum]]'' sobre les antigues ruïnes del poblat [[iber]] de [[Sant Julià de Ramis]] per protegir el [[pla de Girona]] i la ciutat dels nombrosos atacs als quals es veié exposat el territori amb la descomposició política i militar de l'Imperi.