Antiga Roma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilla
Línia 210:
Durant el període imperial la Mediterrània va ser un pacífic «llac romà» per l'absència d'un rival marítim, i la marina romana va quedar reduïda al patrullatge i a tasques de transport.
 
No obstant això, en les fronteres de l'Imperi Romà, en les noves conquestes o, cada vegada més, en la defensa contra les [[invasions bàrbares]], les flotes romanes van estar plenament implicades. El declivi de l'Imperi Romà al [[{{segle |III]]|s}} es va sentir en la marina romana, que va quedar reduïda a l'ombra de si mateixa, tant en grandària com en capacitat de combat. En les successives onades dels pobles bàrbars contra les fronteres de l'Imperi Romà la marina romana només va poder tenir un paper secundari. Al començament del [[segle V]] les fronteres de l'Imperi Romà van ser trencades i aviat van aparèixer regnes bàrbars a la vora de la Mediterrània occidental. Un d'ells, el dels [[vàndals]], va crear una marina pròpia i va atacar les costes del Mediterrani, fins i tot va arribar a saquejar Roma, mentre les disminuïdes flotes romanes van ser incapaces d'oferir resistència. L'[[Imperi Romà d'Occident]] es va enfonsar al segle V i la posterior marina romana del durador [[Imperi Romà d'Orient]] és anomenada pels historiadors [[marina romana d'Orient]].
 
== Cultura romana ==
Línia 426:
=== Cristianisme a l'Imperi Romà ===
{{article principal|Cristianisme a l'Imperi Romà}}
Les principals característiques del [[cristianisme]] en els seus temps primitius són la seva ferma creença en el [[monoteisme]], la igualtat entre els homes i la ferma negació de qualsevol altre déu. En aquest context és fàcil entendre que els successius emperadors romans, per tal d'eliminar aquesta amenaça a la unitat religiosa de l'Imperi basada en el culte a l'[[emperador romà|emperador]] i en el respecte a les religions dels pobles conquerits, van decretar ferotges persecucions als cristians mitjançant diversos mètodes: prohibició de la conversió al [[cristianisme]] ([[Septimí Sever]]), dirigir-se contra els seus líders o persecucions generals ([[Deci (emperador romà)|Deci]] i altres). Tanmateix, el cristianisme es va estendre ràpidament a causa que es desautoritzava el servei a l'[[exèrcit romà|exèrcit]], factor clau en la potència militar de molts exèrcits, predicava la pau i no permetia el combat, i això atreia moltes capes de la població donades les nombroses guerres civils que va haver-hi a partir del [[{{segle |III]]|s}}.
 
Amb l'ascens al poder de [[Constantí]], per tal de tornar a compondre la unitat religiosa de l'Imperi, el [[Cristianisme]] es va convertir en la religió oficial i va portar com a conseqüències que les lluites de gladiadors van ser abolides per [[Constantí]], i els condemnats ja no eren llançats a les feres sinó obligats a treballar en les mines de l'Estat, amb el qual s'obtenia mà d'obra barata. Altres lleis de [[Constantí]] van restringir el divorci i van castigar molt severament el rapte, va protegir els pupils tutelats, va estendre el dret d'herència matern i l'ús dels codicils, va establir penes pels que provoquessin litigis sense fonament i va introduir en els plets el jurament dels testimonis. Les penes de crucifixió i de marcatge del front van ser suprimides. Va prohibir l'embargament d'animals o eines de conreu per deutes fiscals, cosa que va ajudar el desenvolupament agrícola i va dispensar els pagesos dels serveis personals en temps de recollida de les collites cosa que va permetre augmentar la mida de les collites cada any.