En situació tan desesperada Hermenegild va demanar l'ajuda dels seus aliats bizantinsromans d'Orient, que fins aleshores sembla que havien romàs inactius; l'acord amb els bizantinsromans d'Orient no implicava la cessió de territoris i com els grecs disposaven de poques forces, sol es va ajustar un pacte d'intervenció en els combats en moments decisius deixant la qüestió territorial per més endavant; ara els bizantinsromans d'Orient havien d'actuar però probablement no tenien moltes esperances de victòria del rebel i van acceptar un suborn de Leovigild, de manera que van abandonar a Ermenegild en iniciar-se la batalla.
Derrotat Ermenegild va fugir cap a la província bizantinaromana d'Orient de [[Spània]], encara que va acabar finalment a [[Còrdova]], mentre Leovigild prenia per assalt Sevilla (estiu del 583), encunyant-se llavors una moneda amb la inscripció ''Cum Deo optinvit Spali'' (''Amb ajut de Déu fou conquerida Sevilla''). Leovigild es va presentar finalment davant Còrdova, que va prendre sense moltes dificultats a l'hivern del 583 al [[584]] (vers febrer del [[584]]). El mateix Ermenegild, refugiat en una església cordovesa, va caure a les seves mans (el seu germà Recared el va convèncer perquè es lliurés).
El fill rebel va ser enviat desterrat a [[València]] ([[584]]), i després a [[Tarragona]] ([[585]]). Exhortat pel seu pare a abandonar el catolicisme, Ermenegild sembla que s'hi va negar. El rei va haver d'ordenar al got Sisbert que l'assassinés, el que aquest va complir. Sisbert vivia a l'inici del regnat de Recared i és molt improbable que Leovigild l'hagués deixat amb vida d'haver assassinat Ermenegild sense mitjançar una ordre reial.
