La paraula ''rapaç'' deriva de la llatina ''rapax'' ('el que pren per la força'). Una denominació alternativa d'aquestes aus és la d''''ocell de presa''', que fa referència a la capacitat de fer presa amb les urpes.
Les característiques descrites defineixen tres [[ordre (biologia)|ordres]] d'ocells no massagaire pròxims des del punt de vista [[filogenètic]], però amb semblances superficials producteque són fruit de l'[[evolució convergent]]. Aquests tres ordres es classifiquen, popularment, en funciód’acord amb delsels moments del dia en què desenvolupin la seva activitat en:
* [[Rapinyaires diürns]]:
** Ordre dels [[falconiformes]] (Falconiformes)
Línia 11:
** Ordre dels [[estrigiforme]]s (Strigiformes)
Malgrat que aquests són els únics grups que es poden denominar, amb propietat, amb el nom de ''rapinyaires'', de vegades es fa extensiu a altres ocells d'hàbits depredadors, com ara els [[Laniidae|botxins]].<ref name=EC/>
Hi ha una sèrie d'[[espècies]], principalment ende l'ordre dels [[accipitriformes]], que no corresponcorresponen al perfil generalment acceptat per a un rapinyaire; així, els hàbits gairebé en exclusiva necròfags[[necròfag]]s de [[voltor]]s i [[catàrtid]]s no corresponen a l'[[au caçadora]] de la definició. Tampoc l'alimentació principalment [[vegetariana]] del [[voltor de palmerar]] (''Gypohierax angolensis'').<ref>[http://www.globalraptors.org/grin/SpeciesResults.asp?specID=8260] Rev.18-05-2013</ref> No obstant això, per extensió, es denominen ''rapinyaires'' totes les espècies de tots tres ordres.
