Diferència entre revisions de la pàgina «Arres»

1.847 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
L'àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l'extrem de llevant, prop dels '''forats d'Eth Margalida''', segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s'alça el '''tuc d'Ulishèra''' (2.236 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins la frontera francesa, on es destaquen '''Eth Pas d'Arró''' (2.116 m) i més al N, el '''tuc de Montagut''' (2.151 m), '''Eth pas d'Arres''' (2.114 m), el '''tuc d'Arres''' (2.161 m), la '''la Pala Barrada''' (2.062 m) i '''Era Trona d'Arres''' (2054 m); es dirigeix vers l'E fins a la '''Borda de Troi''', agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins mig km passat el '''pont d'Eth Lop'''; es dirigeix vers NE fins al '''Colhau de Miei Bòsc''', passat el '''prat de Barbèr'''; continua vers llevant, més al N, passant pel ''mall d'Era Creu'' i pel sector de '''Palagrana''' i '''Valinas''' tornà arribar als forats d'Eth Margalida.
 
El seu territori comprèn les muntanyes d'utilitat pública 251 i 252. La primer anomenada '''Montagut''' (al de l'esquerra de la Garona), comprèn la valla del barranc d''''Era Barèsta''' i té una superfície de 295 ha, 292,5 de les quals, públiques (i 2,5 d'enclavats); de les públiques, 136 ha són pastius, 131 bosc d'[[avet]] i de [[faig]] (uns 28,262 m³ de fusta). La '''muntanya''' 252, anomenada '''de Sasseuva, Pales e Paletes''', al sector de la dreta de la Garona i recorregut en par pel '''barranc d'Arres''', té una superfície de 676 ha. 660 de les quals, publiques (i 16 enclavats); de les primeres, 154 ha són de pastius, 451 de bosc d'avet ('''bosc d'Er Avedau'''), faig i [[pi negre]] (uns 57, 179 m³ de fusta) i 55 de rases, en aquesta muntanya els veïns de Bossost tenen mancomunitat de gaudi i de pastius a la partida de '''Regodèr''' (36,30 ha), i els veïns d'Arró, a la de '''Sassolans''' (19, 80 ha); i en la mateixa muntanya, al sector N pròxim amb Bossost, hi ha un dels jaciments de [[blenda]] i [[plom]] més importants de la vall, la ''''Mina Victòria''', jaciment que fou explotat en part per una companyia francesa.
 
La superfície conreada no ha variat gaire en els darrers anys. A mitjan del segle XIX, s'hi conreaven uns 500 jornals i es produïen patates, [[blat]], [[ordi]], [[llegum]]s i hi havia bestiar boví, mular i llanar, i cabrum. El 1950 hi havia unes 180 ha conreades; amb un 76,8% de prats i a la resta (23,1%) de terra campa (ordi, blat moro, [[sègol]] i patates), xifres que el 1980 havien passat a 107 ha conreades, amb un 76.6% de prats i la resta de terra campa. L'activitat ramadera és donada per 50 caps de vacum el 1982 (61 el 1979), repartits en vuit petites explotacions (nomes dues superaven els 8 caps i no arribaven a 14).
 
Aquest municipi formà del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc apareix amb la forma ''Arres'' i ''Darres'', i ja apareixien els dos nuclis d''''Arres Sobiràs''' i '''Arres sotiràs'''.
 
'''Arres de Sus''' es troba a 1,267 m d'altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S'hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d'Arres de jos que després es continua per una pista forestal de 8 km vers Bossost. L'''Esglesia parroquial'' de '''Sant Joan''' es troba aïllada enter aquest nucli i el d'Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos pobles; és una obra del segle XVIII, (segons els experts fou edificada entre 1816/17 i la torre tenia un rellotge. L'antiga parròquia de '''Sant Joan''', romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d'un carrer molt costerut; obra del segle XII, d'una nau i amb la volta substituïda per un empostissat; la façana de ponent, oposada a l'absis, té un campanaret d'espadanya.
 
== Entitats de Població ==
{{fientcat}}
 
El procés demogràfic ha seguit la tònica dels pobles més enlairats i apartats de l'eix principal.
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497= | 1515= | 1553=20| 1717= | 1787=113| 1857=207| 1877=123| 1887=153| 1900=101| 1910=133| 1920=228| 1930=212| 1940=126| 1950=129| 1960=117| 1970=61| 1981=53| 1990=45| 1992=101| 1994=85| 1996=64| 1998=64| 2000=63| 2002=59| 2004=67| 2006=61}}
69.869

modificacions