Castells: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
retocs
Línia 132:
* '''[[Manilles]]''': són els castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar als quarts. Se sol utilitzar en els pilars de 8 (''vegeu [[pilar de 8 amb folre i manilles]]''), les torres de 9 (''vegeu [[2 de 9 amb folre i manilles]]''), o en els castells de 10 (''vegeu [[3 de 10 amb folre i manilles]]'').
 
*[[Fitxer:Allotsdellevant.jpg|miniatura|Pom de dalt dels Al·lots de Llevant. Aquesta imatge pertany a l'època en què encara no s'havia introduït el casc casteller entre els més petits (abans del 20072006).]]'''[[Puntal (castell)|Puntals]]''': són els castellers situats sobre les manilles, al nivell de quarts (''vegeu el [[pilar de 9 amb folre, manilles i puntals]]'').
* '''[[Puntal (castell)|Músics]]''': són els castellers situats fora de la pinya i són els encarregats, mitjançant el toc tradicional, de marcar l'inici de l'intent, així com de marcar quan el castell s'ha coronat i ha finalitzat. Està comport pels [[gralla (instrument)|grallers]] i [[timbal|tabalers]].
 
Línia 221:
* '''Clàssica de 7''': [[3 de 7]], [[4 de 7]], [[2 de 6]].
* '''Clàssica de 8''': [[3 de 8]], [[4 de 8]], [[2 de 7]].
*'''Tripleta de 8''': [[3 de 8]], [[4 de 8]], [[2 de 8 amb folre]].
* '''Clàssica de 9''': [[3 de 9 amb folre]], [[4 de 9 amb folre]], [[2 de 8 amb folre]].
 
* '''Tripleta Màgica''': [[3 de 9 amb folre]], [[4 de 9 amb folre]], [[5 de 8]].
* '''Tripleta vilafranquina''': [[3 de 9 amb folre]], [[4 de 9 amb folre]], [[4 de 8 amb l'agulla]].
* '''Tripleta gracienca''' (variació de la vilafranquina): [[3 de 9 amb folre]], [[4 de 9 amb folre]], [[3 de 8 amb l'agulla]].
* '''Tripleta de la vella''': [[4 de 10 amb folre i manilles]], [[3 de 10 amb folre i manilles]], [[4 de 9 sense folre]].
*'''Tripleta neta''' (o sense folre): [[3 de 9 sense folre]], [[4 de 9 sense folre]], [[2 de 8 sense folre]].
 
La dificultat dels castells ve determinada per diferents factors: a) per l'alçada, b) pel nombre de rengles, c) pel reforç que requereixen, i d) per la tècnica utilitzada. D'aquesta manera, a) un castell serà més difícil com més alçada guanyi (per ex: el tres de vuit és més difícil que el tres de set), b) un castell és més difícil que un altre si, amb els mateixos pisos d'alçada, es compon de menys rengles (per ex: el dos de set és més difícil que el tres de set), exceptuant per a aquesta última variable els castells compostos, com ara el 5, el 6, el 7 o el 9, o els castells amb agulla, que són de major dificultat que els simples (per ex: el cinc de set o el quatre de set amb agulla són més difícils que el quatre de set), c) un castell té més dificultat quan, requerint reforços extres (folres i manilles), s'assoleix sense aquests reforços esmentats (per ex: el quatre de nou net és més difícil que el quatre de nou amb folre), i d) un castell té dificultats afegides depenent de la tècnica utilitzada (per ex: el tres de set aixecat per sota és més difícil que el tres de set).
Linha 237 ⟶ 238:
== Finalització del castell ==
<!-- No canvieu el títol d'aquesta secció sense arreglar totes les plantilles i articles que hi enllacen !!!! -->
[[Fitxer:Santa Tecla 2015, Tarragona 159.jpg|miniatura|Els [[Xiquets de Tarragona]] '''descarregant''' un castell]]
Quan comença a erigir-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents, de menor a major grau d'assoliment:
* '''Intent''': Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent (o que el castell ''ha fet llenya'').