Plaça de la Constitució (Badalona): diferència entre les revisions

La '''plaça de la Constitució''' està situada al barri de [[Dalt de la Vila]] de [[Badalona]], nucli antic de la localitatciutat, i centre neuràlgic del barri. Hom afirma que el seu origen és a l'antiga trama urbana de carrers romansmedievals, essent però una petita part de l'antic [[fòrum romà]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Soler i Sala|nom=Maria|títol=Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l'hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|exemplar=23-24|url=http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188852/254716|any=2002}}</ref> En el seu subsòl i en el de les cases s'hi han trobat nombroses restes tant d'època romana com posterior.<ref>{{ref-web|cognom=Padrós Martí|nom=Pepita|cognom2=Comas i Solà|nom2=Montserrat|url=http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/qmem3113_web.pdf.pdf|títol=Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la plaça Constitució, 10-11|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> LaDesprés de l'[[Antiguitat clàssica|antiguitat]], la plaça continuaràva continuar sent durant segles el centre de la vida social i política badalonina, com a lloc de la seu de l'antic ajuntament.<ref name=antic>{{ref-web|url=http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/F-25.pdf|títol=Antic Ajuntament|cognom=Lladó|nom=Francesc|cognom2=Padrós|nom2=Joan Antoni|lloc=Badalona|llengua=català|format={{PDF}}|any=1980}}</ref> La seva importància minvaràva anar minvant a partir del segle XIX, en què progressivament ésva ser apartadasuplantada per la [[plaça de la Vila (Badalona)|plaça de la Vila]], al barri delde [[Centre (Badalona)|Baix a Mar]], l'actual Centre, on s'ubicaràhi ubica la nova [[Casa Consistorial de Badalona|casa consistorial]].<ref name=fitxa>{{ref-web|url=http://geoportal.badalona.cat/badalonagp/Doc/E-1.pdf|consulta=22 juliol 2013|títol=Casa Consistorial|obra=Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu|format=PDF|cognom=Lladó|nom=Francesc|cognom2=Padrós|nom2=Joan Antoni|lloc=Badalona|any=1980}}</ref>

A la plaça hi ha la [[casa Planas]], protegida com a [[bé cultural d'interès local]], és unaun habitatge d'obra popular del segle XVIII i reformadareformat al [[segle XX]] per [[Joan Amigó i Barriga]].

En diversosdiverses númeroscases de la plaça s'hi han trobat restes romanes. Al número 4 s'hahi va excavar el [[1986]], posant al descobert que en aquesta part de l'antiga ciutat de [[Baetulo]] els nivells romans han estar arrasats en èpoques posteriors. S'hi troben tres enterraments que confirmen la hipòtesi que es tractés d'una [[necròpolis]] medieval ([[segle IX|segles IX]]-[[segle X|X]]) al voltant de l'[[Santa Maria de Badalona|església de Santa Maria]].<ref>{{ref-web|url=http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14571|consulta=15 novembre 2014|títol=Plaça Constitució núm. 4|obra=Pat.mapa: arquitectura|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> Al número 5 ess'hi va excavar el [[1990]], i de fet confirma la mateixa situació que al núm. 4. Es documenta que els nivells romans han estat arrasats i remoguts posteriorment, encara que es conserven dos nivells intactes de mitjan {{segle|I|-|s}}. S'hi va trobar abundant material romà i enterraments de tipologia antropomorfa de cronologia [[altaAlta edat mitjana|altmedieval]].<ref>{{ref-web| títol =PLAÇA CONSTITUCIÓ NÚM. 5 |url=http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14572|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>

El [[1998]]-[[1999]] s'excava en el número 10-1211, en el qualon es documenten diverses fases d'ocupació d'època romana. D'època d'[[August]] s'adscriuenhi identifiquen tres elements;: una claveguera, un clavegueró, i una potent fonamentació. La grandiositat d'aquesta fonamentació -42 m² en planta amb una fondària d'1,50 m- ens indica que hauria dedevia sustentar una construcció molt potent, de grans dimensions. Es desconeix la funcionalitat de lad'aquesta construcció, però és indubtablement un monument públic, situat proper al fòrum de la ciutat. Potser es podria relacionar amb algun monument honorífic, tot i que no es pot descartar la possibilitat que es tractés d'un [[Arc de triomf|arc monumental]], d'un [[nimfeu]], o d'un [[Temple romà|temple]]. Una segona fase és de la segona meitat del [[segle I dC]], el nivell de cobriment de la claveguera del [[cardo]]. La tercera és de la primera meitat del [[segle II dC]], en què es constata l'abandonament de la claveguera del cardo. Una darrera fase és del [[segle XIV]], esi s'hi troben cinc enterraments sense aixoar[[aixovar]] ni nivell estratigràfic associat, relacionatrelacionats possiblement amb l'epidèmia de [[pesta]] d'aquesta època.<ref>{{ref-web|url=http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14570|títol=Plaça Constitució núm. 10-11|publicació =Patmapa.Arquitectura|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>