Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -liders +líders |
|||
Línia 13:
Entre [[1961]] i [[1964]], el MK va cometre 134 actes de sabotatge causant tanmateix danys menors.
El [[1963]], en resposta al descobriment per la policia de documents relatius a l'existència d'''Umkhonto we Sizwe'', i l'anomenada Operació Mayibuye. [[Nelson Mandela]] i diversos altres dirigents de l'ANC i de MK van ser arrestats i acusats de complot per a enderrocar el govern per la violència
En el moment del seu procés, el [[Judici de Rivonia]], que es va desenvolupar del [[9 d'octubre]] de [[1963]] al [[12 de juny]] de [[1964]], Nelson Mandela va explicar les raons del seu compromís en l'ANC i va imputar la creació d'''Umkhonto we Sizwe'' a la repressió policíaca i a la violència del govern.
Línia 40:
Es va establir un quarter general del MK, encapçalat per [[Joe Modise]] i [[Joe Slovo]], que estava per sota del consell revolucionari de l'ANC encapçalat per [[Oliver Tambo]]. Després de l'aixecament de Soweto, el 1978 es va enviar al país l'operació G5 per realitzar atacs a les comissaries de policia. Va ser comandada per Siphiwe Nyanda; Les estacions atacades incloïen Moroka, Orlando i Booysens.
Entre 1976 i 1979 es va produir una gran escalada de les accions armades: es van produir unes 37 accions armades entre el juny del 1976 i el final del 1978. Es van sabotear les línies ferroviàries, es van atacar estacions de policia i es van bombardejar les oficines de l’Administració Bantu. La batalla es va traslladar lentament però
=== 1979-1990 guerra de guerrilles i guerra del poble ===
El 1979, el president de l'ANC Oliver Tambo, a demanda del Consell Executiu Nacional, formà una unitat especial per atacar objectius estratègics clau: operacions espectaculars que afectarien durament l’economia i havien d'inspirar la majoria oprimida. La unitat informaria directament Tambo; qui autoritzaria aquests atacs i n'assumiria la responsabilitat política. Així es va acordar es formà el primer Comandament d’Operacions Especials, format per [[Joe Slovo]], Montso Mokgabudi i Aboobaker Ismail.
Es van seleccionar els objectius d’acord amb les polítiques polítiques del moviment, i la planificació de les operacions va ser el més acurada possible. Sempre que era possible, es va realitzar un reconeixement final just abans d’un atac per assegurar-se que no s’havien canviat les condicions: es tractava de garantir reduir al màxim la pèrdua de vides civil. Un altre aspecte de tota la planificació era assegurar-se que els quadres havien planejat la retirada segura després dels atacs i que disposaven dels recursos necessaris per fer-ho.
| |||