Bernat Tallaferro: diferència entre les revisions

Fou el primer fill del [[comte]] [[Oliba Cabreta]] (920 - 990) i la seva esposa, [[Ermengarda d'Empúries]] (? -994), la qual exercí de regenta els primers anys del seu nomenament, fins a la mort d'ella, el [[994]]. Els seus germans foren [[Guifré II de Cerdanya|Guifré]] (970?-1050) que s’ha apuntat que podria ser el seu germà bessó,<ref>{{Ref-web|url = http://www.amicsdebesalu.cat/upload/pdf/circular/id66_3.pdf|títol = Tallaferro, el seu entorn familiar i les relacions amb Occitània i Roma|consulta = 22/1/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref> [[Abat Oliba|Oliba]] (971- 1046), bisbe de Vic i abat de [[Santa Maria de Ripoll]], [[Berenguer d'Elna|Berenguer]] (? – 1003), bisbe d’Elna, i Adelaida (? – 1024), a més d'una germanastra de nom [[Ingilberga]], que va ser la darrera abadessa del [[monestir de Sant Joan de les Abadesses]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona|url = http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/202538/298644|data = 1991|pàgines = }}</ref>

El [[992]], es casà amb ''Toda de Provença'', també anomenada ''Toda de Cerdanya'', (vers el [[985]]? - ?, {{segle|XI|s}}), filla del comte [[Guillem de Provença]] i d'Adelais o Azelais (d'Anjou?) (950-1026), suposada filla de [[Folc II d'Anjou]] i de Gerberga del Maine i del Gatinais. Aquest Guillem no pot ser [[Guillem I de Provença]] l'Alliberador, ja que les dues esposes d'aquest, [[Arsenda de Comenge]] i [[Adelaida d'Anjou]], estan més o menys ben documentades. El comte Guillem a qui es refereix fou potser [[Guillem II de Provença-Avinyó]]. Toda es va casar amb Bernat Tallaferro. D'aquesta unió en nasqueren vuit fills: <ref>{{Ref-web|url = http://fmg.ac/Projects/MedLands/CATALAN%20NOBILITY.htm#_Toc379550984|títol = Comtes i vescomtes de Catalunya|consulta = 26/1/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref>

En la seva última estada a Roma (1016-1017), Bernat I de Besalú, acompanyat pel seu germà l'abat Oliba, va aconseguir del papa Benet VIII la creació d'un nou bisbat, que depenia de Roma i que coincidia amb els límits del seu comtat. El titular d'aquesta diòcesi fou el seu fill Guifré, però la seva existència va ser breu. També demanà al pontífex l'expulsió d'Ingilberga, germanastra de Bernat, i les altres monges del convent de Sant Joan de les Abadesses, acusades de vida escandalosa. A més de la dissolució de la comunitat femenina, va aconseguir establir-hi un orde masculí i anomenar-ne abat el seu fill Guifré. No és clara la veracitat de les acusacions. Per una banda, feia temps que Bernat''' '''cobejava els béns del monestir com a dotació per al bisbat de Besalú, cosa que ha fet dubtar de la veracitat de les acusacions; però, per altra banda, el fet que l'abat Oliba secundés les acusacions ha fet que molts historiadors hi donin crèdit. A més, el fet que el papa trametés una missiva a Ingilberga per tal que acudís a Roma a defensar-se, però ella no s'hi presentés, s'ha vist com una prova més de la culpabilitat de les monges.<ref>{{Ref-web|url = http://grupvertex.cat/2013/06/ingilberga-labadessa-sota-sospita-c-977-1049|títol = Ingilberga, l’abadessa sota sospita (c.977-1049)|consulta = 26/1/2015|llengua = català|editor = |data = }}</ref>