Castelló de la Plana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina paràmetres buits de les plantilles |
m Bot elimina paràmetres buits de les plantilles |
||
Línia 78:
Al segle següent, es varen afonar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió, que es veu frenada per les guerres de la independència i les guerres carlines. En 1833, s'establiren els límits provincials definitius i Castelló de la Plana va passar a ser capital de la [[Província de Castelló]], tot que inclogué, durant uns anys, algunes poblacions ara en la [[Província de Terol]]. En [[1837]], durant la [[primera guerra carlina]], [[Carles Maria Isidre de Borbó|dom Carles]] va [[batalla de Castelló|atacar la ciutat]] durant l'[[Expedició Reial]], però no pogué amb les defenses d'[[Antonio Buil y Raso]], i eixe fet li valgué el reconeixement com ''noble i lleial''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Flávio |nom=E. |títol=Historia de don Ramón Cabrera |volum=Volum 1 |url=https://books.google.es/books?id=dYhDAAAAYAAJ&pg=PA203&dq=torn%C3%A9+forcadell+llangostera&hl=ca&sa=X&ved=0CCAQ6AEwAGoVChMI4dSKw5W1xwIVSAQaCh3PIAdd#v=onepage&q=1836&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial de G. Estrada |data=1870 |pàgines=326 |isbn=}}</ref>
En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar un desenvolupament més important. Es construïren edificis modernistes com l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]],<ref>{{Ref-web|url = http://hospitalprovincial.es/vl/|títol = Consorci Hospitalari Provincial de Castelló|consulta = 20/01/2016|llengua
El [[cantonalisme|cantó de Castelló]] erigit el [[20 de juliol]] de [[1874]] no van arribar a durar ni un mes, sent reconquerit pel general Villacampa, a les ordres de [[Martínez de Campos]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Faus y Faus |nom=Jaime |títol=Páginas de la historia de Segorbe, 1850-1900 |url=http://books.google.cat/books?id=BgZXAAAAYAAJ&q=Mart%C3%ADnez+de+Campos+i+Villacampa+castellon&dq=Mart%C3%ADnez+de+Campos+i+Villacampa+castellon&hl=ca&sa=X&ei=BkEJUuKnCsuB7QbixYDICw&ved=0CDcQ6AEwAQ |llengua=castell |editorial=Excmo. Ayuntamiento de Segorbe |data=1983 |pàgines=181 |isbn=}}</ref>
Línia 396:
== Monuments al nucli urbà ==
El nucli principal se situa en la Plaça Major i els seus voltants on es troba la Catedral de Santa Maria, el Fadrí, la Casa Consistorial i el Mercat Central. També són d'interès l'Església de Sant Agustí (segle XVII i XVIII), diverses casones (Casa dels Orfes, Casa del Miguels, Casa del Baró de la Pobla), els edificis del Casino Antic, Correus, Diputació Provincial o l'[[institut d'educació secundària|IES]] Francesc Ribalta, ubicat a l'avinguda del Rei en Jaume i primer institut públic de la província de Castelló.<ref>{{Ref-web|url = http://iesribalta.edu.gva.es/jomla/|títol = Pàgina oficial|consulta = 10 gener 2016|llengua
=== Monuments religiosos ===
| |||