Fets del sis d'octubre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Deixar les dades i llevar les interpretacions
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Jey (discussió | contribucions)
No poden haver-hi 3400 "protagonistes"
Línia 115:
Durant els Fets del sis d'octubre els actes de violència a [[Barcelona]] i a la resta de Catalunya varen causar 74 morts i 252 ferits.<ref name=Perez>{{ref-publicació |cognom=Pérez i Farràs |nom=Enric |enllaçautor=Enric Pérez i Farràs | article=Records del 6 d'octubre del 1934 | consulta= 12 octubre 2011 |publicació=Full Català |editorial= |lloc=Mèxic | exemplar=Any II, n° 13 |data=octubre 1942 |pàgines=p.325 }}</ref>
 
La Justicia no només va empresonar els protagonistes principals de l'episodi, isinó que dos mesos després, el desembre de 1934, ja hi havia uns 3.400 empresonatspresos pels fets.<ref name="Vilar381"/> [[Lluís Companys]] i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó,{{Nota ref|Cal dir que cinc vocals del tribunal van presentar un vot particular a favor de l'absolució.<ref name="Paredes507"/>|grup=n.|nom=7}} i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María.<ref name="Vilar381"/> [[Josep Dencàs|Dencàs]], però, que havia fugit, va marxar a l'exili. El comandant [[Pérez Farràs]] i el capità [[Frederic Escofet|Escofet]] foren condemnats a mort, però el president [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalà-Zamora]] va indultar-los<ref name="Vilar381"/><ref name="Paredes507"/>{{Nota ref|Fet que va ser molt criticat per la [[CEDA]].<ref name="Paredes507"/>|grup=n.|nom=8}} tot commutant la pena per 30 anys d'empresonament major el 5 de novembre.<ref name="Escofet6-188">{{Harvnb|Escofet|1973|p=188-192}}</ref> Durant tot aquest temps foren usats com a vaixells-presó principals l'Uruguay a Barcelona (amb uns 2.500 presos consistents en polítics, funcionaris de la Generalitat i el govern espanyol, i diverses persones de [[professions liberals]]) i el Manuel Arnús a Tarragona (amb presos majoritàriament pagesos).<ref name="Vilar381"/>
 
Es van prohibir diverses publicacions, entre les quals destacaren: els diaris ''[[La Publicitat]]'', ''[[L'Opinió]]'', ''[[La Humanitat]]'', ''[[El Diluvio]]'', ''[[Solidaridad Obrera (diari)|Solidaridad Obrera]]'' i la publicació setmanal ''[[La Rambla (publicació)|La Rambla]]''.<ref name="Vilar381"/>