Arquebisbat de Rijeka: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 61:
El territori s'estén sobre 2.580km² i està dividit en 90 [[parròquia|parròquies]].
==Història==
La història de l'Església de Rijeka coincideix des de fa segles amb la de l'ardiaconat, una institució que probablement es remunta al [[segle XI|segles XI]]-[[segle XII|XII]], però hi ha constància documentada que data del [[segle XIV]]. L'ardiaca tenia dret a exercir funcions episcopals i qualsevol acte de jurisdicció. Originàriament l'arxidiaconat formava part de la [[bisbat de Parenzo i Pula|diòcesi de Pula]], que a partir del [[segle XVI]] limitava el seu poder situant el vicari al costat de l'ardiaca.
Als [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]] van succeir els conflictes entre el clergat de Rijeka i els bisbes de Pola, sovint provocats per tensions polítiques: Rijeka forma part de l'Imperi, mentre que [[Pola]] està sotmesa a [[República de Venècia|Venècia]]. El [[1751]] Rijeka va passar a formar part de la [[província eclesiàstica]] de [[arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét|Kalocsa]]. Finalment, el 16 d'octubre de [[1787]] Rijeka va entrar a la diòcesi de Segna-Modruš, que l'any següent va esdevenir sufragània de l'[[arxidiòcesi de Ljubljana]] i, tornada a la metròpoli de Kalocsa el 1807, va entrar definitivament a la província eclesiàstica de [[arquebisbat de Zagreb|Zagreb]] l'11 de desembre de [[1852]].
Després dels esdeveniments de [[Empresa de Fiume|1919-1920]], el 30 d'abril de 1920<ref>Questa è la data riportata dall'[[Annuario pontificio]] e dal [http://ri-nadbiskupija.com/index.php/nadbiskupija/o-nadbiskupiji/povijesni-osvrt sito della diocesi]; tuttavia uno [http://www.istrianet.org/istria/religion/history/christians-ita.htm studio] di Sergio Galimberti cita il ''Rescritto n. 6663'' del [[cardinale]] [[Pietro Gasparri]], [[Segretario di Stato (Santa Sede)|segretario di Stato]], il quale riporta la data del 14 de juny de [[1920]].</ref> es va establir l'[[administració apostòlica]] de Rijeka, incloent la ciutat i els seus suburbis (l'antic ardiaconat), amb territori desmembrat de la [[bisbat de Segna|diòcesi de Mark i Modrus]].
El 25 d'abril de 1925 l'administració apostòlica va ser elevada a [[diòcesi]] en virtut de la [[butla]] ''Supremum pastorale'' del [[papa Pius XI]]; al territori primitiu es van afegir territoris presos de les diòcesis de [[bisbat de Triestre|Trieste i Capodistria]], de [[arquebisbat de Ljubljana|Ljubljana]] i de Segna i Modruš, ''«quae amplectitur totam provinciam italicam Carnaro»''.
El 1934 es va expandir incorporant una altra porció del territori que ja havia pertangut a la diòcesi de Trieste.
El 27 de juliol de 1969, com a resultat de la butlla ''Coetu instante'' del [[papa Pau VI]], la diòcesi es va unir a l'antiga diòcesi de Segna i elevada al rang d'[[arxidiòcesi]] [[metropolitana]], prenent el nom de l'arxidiòcesi de Rijeka-Mark. La diòcesi de Senj havia estat erigida el 1168 i el 1630 s'havia unit a la [[diòcesi de Modruš]]. Els arquebisbes van rebre el privilegi d'afegir al seu títol el de bisbes de Modruš.
El 25 de maig de 2000, en virtut de las butlla ''Ad Christifidelium spirituali'' del papa [[Joan Pau II]], es va dividir la diòcesi, donant lloc a l'actual arxidiòcesi de Rijeka i a la [[diòcesi de Gospić-Segna]]. Al mateix temps, Modruš es va convertir en [[bisbat titular]].
El títol abacial de San Giacomo d'[[Abbazia]] s'afegí a l'arxidiòcesi.
==Cronologia episcopal ==
| |||