Arquebisbat de Rijeka


L'arquebisbat de Rijeka (croat: Riječka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Fluminensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia. Al 2017 tenia 212.000 batejats d'un total de 264.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Ivan Devčić.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Rijeka
Archidioecesis Fluminensis
Crkva Sv Vida Rijeka 140807.jpg
La catedral de Tehuacán

Localització
Roman Catholic diocese of Rijeka in Croatia.jpg modifica
 45° 18′ N, 14° 24′ E / 45.3°N,14.4°E / 45.3; 14.4
Croàcia Croàcia

Parròquies90
Conté la subdivisió
Població
Total264.600
• Densitat102,56 hab/km²
Religióromà
Geografia
Superfície2.580 km²
Limita amb
Dades històriques
Creació30 aprile 1920
CatedralSant Vit
Organització política
• Arquebisbe metropolitàIvan Devčić
Altres

Lloc webri-nadbiskupija.hr
Twitter: nadbiskupijari Modifica els identificadors a Wikidata

TerritoriModifica

L'arxidiòcesi comprèn gairebé tot el Comtat de Primorje-Gorski Kotar, llevat de les illes Krknerines septentrionals, que formen part de la diòcesi de Veglia.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Rijeka, on es troba la catedral de Sant Vito.

El territori s'estén sobre 2.580km² i està dividit en 90 parròquies.

HistòriaModifica

La història de l'Església de Rijeka coincideix des de fa segles amb la de l'ardiaconat, una institució que probablement es remunta al segles xi-xii, però hi ha constància documentada que data del segle XIV. L'ardiaca tenia dret a exercir funcions episcopals i qualsevol acte de jurisdicció. Originàriament l'arxidiaconat formava part de la diòcesi de Pula, que a partir del segle XVI limitava el seu poder situant el vicari al costat de l'ardiaca.

Als segles xvii i xviii van succeir els conflictes entre el clergat de Rijeka i els bisbes de Pola, sovint provocats per tensions polítiques: Rijeka forma part de l'Imperi, mentre que Pola està sotmesa a Venècia. El 1751 Rijeka va passar a formar part de la província eclesiàstica de Kalocsa. Finalment, el 16 d'octubre de 1787 Rijeka va entrar a la diòcesi de Segna-Modruš, que l'any següent va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Ljubljana i, tornada a la metròpoli de Kalocsa el 1807, va entrar definitivament a la província eclesiàstica de Zagreb l'11 de desembre de 1852.

Després dels esdeveniments de 1919-1920, el 30 d'abril de 1920[1] es va establir l'administració apostòlica de Rijeka, incloent la ciutat i els seus suburbis (l'antic ardiaconat), amb territori desmembrat de la diòcesi de Mark i Modrus.

El 25 d'abril de 1925 l'administració apostòlica va ser elevada a diòcesi en virtut de la butla Supremum pastorale del papa Pius XI; al territori primitiu es van afegir territoris presos de les diòcesis de Trieste i Capodistria, de Ljubljana i de Segna i Modruš, «quae amplectitur totam provinciam italicam Carnaro».

El 1934 es va expandir incorporant una altra porció del territori que ja havia pertangut a la diòcesi de Trieste.

El 27 de juliol de 1969, com a resultat de la butlla Coetu instante del papa Pau VI, la diòcesi es va unir a l'antiga diòcesi de Segna i elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, prenent el nom de l'arxidiòcesi de Rijeka-Mark. La diòcesi de Senj havia estat erigida el 1168 i el 1630 s'havia unit a la diòcesi de Modruš. Els arquebisbes van rebre el privilegi d'afegir al seu títol el de bisbes de Modruš.

El 25 de maig de 2000, en virtut de las butlla Ad Christifidelium spirituali del papa Joan Pau II, es va dividir la diòcesi, donant lloc a l'actual arxidiòcesi de Rijeka i a la diòcesi de Gospić-Segna. Al mateix temps, Modruš es va convertir en bisbat titular.

El títol abacial de San Giacomo d'Abbazia s'afegí a l'arxidiòcesi.

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2017, la diòcesi tenia 212.000 batejats sobre una població de 264.600 persones, equivalent al 80,1% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 108.000 110.000 98,2 70 57 13 1.542 17 120 32
1968 110.000 150.000 73,3 44 14 30 2.500 42 178 25
1980 339.000 462.000 73,4 147 89 58 2.306 77 267 169
1990 299.000 457.000 65,4 149 100 49 2.006 69 234 169
1999 290.000 390.000 74,4 154 101 53 1.883 71 206 172
2000 230.000 300.000 76,7 123 66 57 1.869 77 195 89
2001 198.500 279.500 71,0 106 61 45 1.872 52 193 89
2002 198.300 289.050 68,6 110 62 48 1.802 54 190 90
2003 213.650 266.800 80,1 111 64 47 1.924 53 186 90
2004 213.650 266.800 80,1 107 67 40 1.996 47 178 90
2010 213.650 266.800 80,1 120 76 44 1.780 50 164 90
2014 213.650 266.800 80,1 122 83 39 1.751 1 43 159 90
2017 212.000 264.600 80,1 132 88 44 1.606 1 49 152 90

NotesModifica

  1. Questa è la data riportata dall'Annuario pontificio e dal sito della diocesi; tuttavia uno studio di Sergio Galimberti cita il Rescritto n. 6663 del cardinale Pietro Gasparri, segretario di Stato, il quale riporta la data del 14 de juny de 1920.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica