Diferència entre revisions de la pàgina «Josep Maria Roca i Heras»

m
Data de defunció amb referència i enllaç
m (neteja d'infotaules i altres canvis menors)
m (Data de defunció amb referència i enllaç)
{{Infotaula persona
| nom = Josep Maria Roca i Heras
| imatge = JosepMariaRocaIHeras.jpg
| data_naixement =1863| lloc_naixement =[[Barcelona]]
| data_defuncio = 1 de maig de 1930| lloc_defuncio =Barcelona
| ocupacio = metge
}}
'''Josep Maria Roca i Heras''' ([[Barcelona]] [[1863]] - Barcelona, [[1 de maig]] de [[1930]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Esquela de defunció|publicació=[[La Vanguardia]]|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/05/09/pagina-2/33218815/pdf.html|data=9 maig 1930|pàgines=2}}</ref>) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític [[Josep Maria Batista i Roca]].
'''Josep Maria Roca i Heras''' ([[Barcelona]] [[1863]] - [[1930]]) fou un metge i escriptor català, oncle de [[Josep Maria Batista i Roca]]. Estudià medicina a la [[Universitat de Barcelona]] i assolí prestigi com a [[dermatologia|dermatòleg]] i [[sífilis|sifilògraf]]. Treballà com a metge auxiliar a l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]] de 1890 a 1896. Com a un principals membres de l'[[Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears]], el 1898 hi llegí la primera comunicació en català (''La sífilis a l'edat mitjana''), impulsant l'ús del català en el camp de la medicina. Assistí a molts congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919) i en el cinquè aportà un treball sobre l'Estudi General de [[Lleida]]. Tot això el convertí en una de les principals personalitats de la historiografia mèdica catalana.
 
== Biografia ==
'''Josep Maria Roca i Heras''' ([[Barcelona]] [[1863]] - [[1930]]) fou un metge i escriptor català, oncle de [[Josep Maria Batista i Roca]]. Estudià medicina a la [[Universitat de Barcelona]] i assolí prestigi com a [[dermatologia|dermatòleg]] i [[sífilis|sifilògraf]]. Treballà com a metge auxiliar a l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]] de 1890 a 1896. Com a un principals membres de l'[[Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears]], el 1898 hi llegí la primera comunicació en català (''La sífilis a l'edat mitjana''), impulsant l'ús del català en el camp de la medicina. Assistí a molts congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919) i en el cinquè aportà un treball sobre l'Estudi General de [[Lleida]]. Tot això el convertí en una de les principals personalitats de la historiografia mèdica catalana.
 
Fou president de la [[Unió Catalanista]], presidí l'[[Ateneu Barcelonès]] el 1908-1910 i el 1913-1915; fou membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], de l'[[Acadèmia de la Llengua Catalana]] i del consell directiu dels [[jocs florals]] de Barcelona. Va escriure diversos treballs sobre medicina i història.
 
Es va casar amb Rosa Ciuró i Montañà (*-1942).<ref name=":0" />
 
== Obres ==
* ''Ordinacions de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona'' (1920)
* ''[[Joan I d'Aragó]]'' (1929)
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
11.964

modificacions