|
| imatge = Melissus Nuremberg Chronicle.jpg
| peu = imatge de la [[Crònica de Núremberg]]
| nom = MelísMelissos ({{lang|grc|Μέλισσος }})
| data_naixement = c. 470 aC
| lloc_naixement =[[Samos]], [[Mar Egea]]
| data_defuncio = c. 430 ? aC,
| escola_tradicio = [[Escola d'Elea]], [[Presocràtic|Filosofia presocràtica]]
| interessos = [[Metafísica]]
| idees = espai infinit, visió [[Monisme|monista]] de la realitat
| influencies_de = [[Parmènides d'Elea]] [[Zenó d'Elea]]
}}
'''MelísMelissos de Samos''' va serfou un filòsof de l'[[escola d'Elea]] i almirall de [[Samos]], que visqué en el segle V aC.
Era fill d'Itàgenes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Laerci|nom=Diògenes|títol=Vida y opiniones de los filósofos ilustres|url=|edició=2a edició|llengua=Castellà|data=2013|editorial=Alianza Editorial|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=9788420676975|tradcutor=Carlos García Gual}}</ref>. Del poc que se sap de la seva vida, hom sap amb certesa que fou almirall de [[Samos]], i que dirigia una flota de vaixells d'aquest país, la seva pàtria, la qual derrotà les tropes de [[Pèricles]] i d'[[Atenes]] en una batalla.
Sembla evident que MelísMelissos fou conegut i deixeble de [[Parmènides]] i [[Zenó d'Elea]], car coneixia les doctrines de l'escola d'Elea (ja fos per testimoni directe o indirecte), i era contemporani d'ambdós. En canvi, que tingués relació personal amb [[Sòcrates]] i [[Plató]] és improbable, no per motius cronològics, sinó per la situació de guerra entre Samos i Atenes, que fa poc creïble el contacte entre aquests dos últims filòsofs i el nostre protagonista.
La seva filosofia es conserva en uns fragments del seu escrit ''Sobre la natura, o sobre l'ens'' (transmesos pel filòsof [[Simplici (filòsof)|Simplici]]) i, sobretot, pel tractat anònim ''Sobre MelísMelissos, [[Xenòfanes de Colofó]] i [[Gòrgies de Leontins]]''. Encara que no hi ha gaire informació sobre MelísMelissos, filòsof de caràcter una mica secundari, sí que podem fer-nos algunes idees del seu pensament.
MelísMelissos representa una continuïtat molt fidel al pensament de Parmènides, si bé hi ha, de fet, algunes diferències notables entre aquest últim i el nostre filòsof. Igual que Parmènides, nega la pluralitat d'éssers (afirmant un sol ésser únic) i també nega el moviment (afirmant, com Parmènides i Zenó, que "l'únic ésser" està immòbil en l'espai, i no es pot moure's "cap enlloc"). També afirma que l'ésser únic no admet divisions (és "compacte").
A diferència de Parmènides, en canvi, afirma que l'ésser és ''material i infinit''; és a dir, mentre que el principal pensador de l'escola d'Elea afirma que l'ésser és immaterial i "en forma d'esfera", MelísMelissos afirma que l'ésser és format per matèria (i per tant, hom suposa, l'ésser d'aquest almirall coincideix amb l'univers, és a dir, ''no és pas extern a aquest de cap manera (segons MelísMelissos)'') i, també, nega el caràcter finit i esfèric d'aquest, afirmant que "l'ésser és infinit" (el no-ésser no pot limitar a l'ésser; per tant, aquest no té límits d'extensió, s'allarga a l'infinit; i no com Parmènides que, tot i negar-li el moviment, el concep "com a finit i amb límits").
En alguns dels seus fragments, en què parla del ''relativisme'' dels sentits, ja anuncia idees que apareixeran en la teoria dels àtoms que desenvolupà [[Demòcrit]], i en les teories relativistes de [[Protàgores]]. Tanmateix, si bé MelísMelissos admet la relativitat i pluralitat del coneixement, ho fa creient que és ''una pluralitat fictícia'', aparent, falsa; només l'ésser únic existeix. Així, els sentits són una font de coneixement falsa, mentre que el coneixement (de l'ésser únic) és (l'únic) coneixement possible, real i indubtable.
[[Aristòtil]] de seguida manifestà aversió per MelísMelissos (i, també, per Zenó d'Elea). És sabut, per exemple, que la raó per la qual Aristòtil no acceptés mai gens el pensament del darrer filòsof de l'escola eleàtica, era perquè aquest últim creia que l'infinit era material, mentre que Aristòtil creia, més d'acord amb Parmènides, que "l'únic que podia ser infinit" era precisament allò immaterial, o sigui, les formes aristotèliques. (Tampoc s'ha de descartar el fet que "el filòsof" no podia veure MelísMelissos ni en pintura perquè eren, precisament, de dues nacions enemigues, Atenes i Samos respectivament.)
Hom pot fer una llista, exposada en el llibre de l'anònim, sobre les característiques de l'ésser "parmenidià" de MelísMelissos: l'ésser "és etern, infinit, únic, homogeni, immòbil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoció".
Respecte a l'últim punt mencionat, es pot tenir algun dubte sobre si MelísMelissos veia, del seu ésser material i infinit, algun tipus d'''antropomització'', (tipus déu monoteista per entendre'ns ([[monoteisme]]). En un dels seus fragments, MelísMelissos diu exactament que "ell (l'ésser) no pot morir, ni tampoc envellir, perquè, si en deu mil anys hagués de transformar-se, ''ni que fos un sol pèl'', al llarg del temps acabaria destruint-se del tot".
Les evolucions que MelísMelissos féu en Parmènides no tingueren gaire o cap rastre en el futur. Amb poques dècades comptà, com hem dit, amb l'oposició d'Aristòtil, i a més, els pocs detalls que se saben de les seves teories (i el fet, naturalment, que sempre estigué sota l'ombra de Parmènides) féu que l'almirall tingués molt poc de ressò en la filosofia futura.
== Bibliografia ==
* [[Luciano De Crescenzo]], ''Historia de la filosofia griega (Los presocráticos)'', Seix Barral, 1986, {{ISBN|84-322-4575-5}}.
* [[Enciclopèdia Catalana]] (definició de MelísMelissos).
* [[Julián Marías]], ''Historia de la filosofia'', {{es}}.
|
