Insaculació: diferència entre les revisions

La '''insaculació''' era una forma d'[[elecció]] de càrrecs feta per [[sorteig]], consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d’un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics. Fou emprat, a la darreria de l'[[Edat mitjana]] per a procedir a l'elecció de càrrecs en els governs [[municipi|municipals]], en les confraries o [[gremi]]s, en els consolats i en la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] del [[Principat de Catalunya]]. Els noms dels candidats -establerts prèviament- eren ficats en un [[Bossa d'insaculació|sac]] (insaculats) i eren trets a l'[[atzar]], sovint per un infant de menys de 7 anys.<ref>{{Cite conference|url=https://www.uio.no/english/research/interfaculty-research-areas/democracy/news-and-events/events/conferences/2010/papers/Landemore-DeliberationRepresentation-2010.pdf|title=Deliberation, Representation, and the Epistemic Function of Parliamentary Assemblies: a Burkean Argument in Favor of Descriptive Representation|last=Landemore|first=Hélène|date=January 15, 2010|conference=International Conference on “Democracy as Idea and Practice,” University of Oslo, Oslo January 13-15, 2010|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20131208232208/https://www.uio.no/english/research/interfaculty-research-areas/democracy/news-and-events/events/conferences/2010/papers/Landemore-DeliberationRepresentation-2010.pdf|archive-date=2013-12-08}}</ref>

La ''insaculació p''ermet reduir al mínim el faccionisme , ja que no hi ha cap sentit fer promeses per guanyar-se sobre les circumscripcions clau si s’haguessin de triar per sorteig, mentre que les eleccions , en canvi, ho fomenten.<ref>{{cite book|last1=Graeber|first1=David|title=The Democracy Project: A History, a Crisis, a Movement|publisher=Random House Inc|isbn=978-0-679-64600-6|pages=[https://archive.org/details/isbn_9780812993561/page/957 957–959]|url=https://archive.org/details/isbn_9780812993561/page/957|accessdate=1 October 2018|date=2013-04-09}}</ref> En l'antiga democràcia atenenca , l'ordenació era el mètode tradicional i primari per nomenar funcionaris polítics, i el seu ús era considerat com una característica principal de la democràcia.<ref>{{cite book|last=Headlam|first=James Wycliffe|title=Election by Lot at Athens|url=https://archive.org/details/electionbylotat00headgoog|date=1891|page=12}}</ref>

La democràcia ateniencaatenenca es va desenvolupar al segle VI aC a partir del que aleshores es va anomenar isonomia (igualtat de dret i drets polítics). L’ordenació era aleshores la manera principal d’aconseguir aquesta equitat. Es va utilitzar per escollir a la majoria dels magistrats per als seus comitès de govern i per als seus jurats (normalment de 501 homes).<ref name="Hansen2">''The Athenian Democracy in the Age of Demosthenes'', Mogens Herman Hansen, {{ISBN|1-85399-585-1}}</ref> Aristòtil relaciona la igualtat i la democràcia:<blockquote>La democràcia va sorgir de la idea que els qui són iguals en qualsevol sentit són iguals absolutament. Tots són lliures, per la qual cosa afirmen que tots són lliures de forma absoluta ... El següent és quan els demòcrates, ja que tots són iguals, reivindiquen la participació igualitària en tot..<ref>Aristotle, Politics 1301a28-35</ref> </blockquote><blockquote>S'accepta com a democràtic quan els càrrecs públics s'assignen per sorteig; i com a oligàrquics quan s’omplen per eleccions..<ref name=":0">Aristotle, Politics 4.1294be</ref> </blockquote>A Atenes, la "democràcia" (que significa literalment el govern del poble) s'oposava a aquells que recolzaven un sistema d' oligarquia (govern per uns pocs). La democràcia atenenca es caracteritzava per ser dirigida pels "molts" (la gent corrent) que es van assignar als comitès que gestionaven el govern. Tucídides té que Pericles va apuntar-se a la seva Oració Funerària: "És administrada per molts en lloc dels pocs; per això es diu democràcia".<ref name=":0" />

Els atenesos creien que l’ordenació era democràtica però no a les eleccions i utilitzaven procediments complexos amb màquines d’assignació construïdes a propòsit (''kleroteria'') per evitar les pràctiques corruptes que utilitzaven els oligarques per adquirir el seu càrrec.<ref name="Hansen2" /> Segons l’autor Mogens Herman Hansen, el tribunal ciutadà era superior a l’assemblea perquè els membres adjudicats vanhavien jurarfet un jurament que els ciutadans habituals de l’assemblea no vanhavien ferfet i per tant el tribunal va poder anul·lar les decisions de l’assemblea. Tant [[Aristòtil]] com [[Heròdot]]<ref name="Hansen2" /> (un dels primers escriptors sobre democràcia) posen èmfasi en la selecció per sort com a prova de la democràcia: "La regla del poble té el nom més just de tots, igualtat ( ''isonomia'' ) i no fa cap de les coses. que el monarca fa. El lot determina els càrrecs, el poder es fa responsable i la deliberació es fa en públic. "

La beca passada va mantenir que l'ordenació tenia arrels en l'ús de l'atzar per divinaradivinar la voluntat dels déus, però aquesta visió ja no és comunageneral entre els estudiosos. En la mitologia grega antiga, Zeus, Posidó i Hades van utilitzar la classificació per determinar qui dominava quin domini. Zeus va obtenir el cel, Posidó el mar i Hades l’inframón.

El govern local en algunes parts de Tamil Nadu com el poble d' Uttiramerur utilitzava tradicionalment un sistema conegut com a kuda-olai on els noms dels candidats al comitè del poble eren escrits en fulles de palma i posats en una olla i extrets per un nen.