Viquipèdia

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot elimina enllaços buits de plantilles
m ortografia
Línia 34:
Carles I va rebre quatre herències per part dels seus avis: els materns [[Ferran II el Catòlic]] i [[Isabel I de Castella]], i els paterns: [[Maximilià I, emperador romanogermànic]] i [[Maria de Borgonya]]
 
* De [[Ferran II el Catòlic]]: la [[Corona d'Aragó]], el [[Regne de Nàpols]], Sardenya i Sicília.
* D'[[Isabel I de Castella]]: el regne de [[Corona de Castella|Castella i Lleó]], el [[Regne de Navarra]], les illes [[Canàries]], les places del Nord d'Àfrica, els territoris americans i el regne de Granada.
* De [[Maximilià I, emperador romanogermànic]]: [[Àustria]] i els drets de la corona [[Sacre Imperi Romanogermànic|imperial]] .
* De [[Maria de Borgonya]]: [[Borgonya]], [[Artois]], [[Luxemburg]], els [[Països Baixos]], [[Països Baixos espanyols|Flandes]], el [[Franc Comtat]].
 
Línia 51:
* l'infant [[Felip II de Castella]] ([[1527]]-[[1598]])
* la infanta [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Maria d'Espanya]] ([[1528]]-[[1603]]), casada el [[1548]] amb l'[[emperador]] [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II, emperador romanogermànic]]
* la infanta Isabel d'Habsburg ([[1529]]-?), morta jove.
* l'infant Ferran d'Habsburg ([[1530]])
* la infanta [[Joana d'Habsburg i de Portugal|Joana d'Habsburg]] ([[1537]]-[[1573]]), casada el [[1552]] amb l'infant [[Joan de Portugal]], fill de [[Joan III de Portugal]]
Línia 63:
* [[Joan d'Habsburg i Blomberg]] ([[1547]]-[[1578]]), fill de [[Bàrbara Blomberg]].<ref name="Ímaz2007">{{ref-llibre|autor=Ma del Carmen Alonso Ímaz|títol=La Novela Histórica Alemana y Los Austrias Españoles|url= http://books.google.cat/books?id=hCvRRWcwSzoC&pg=PA246&dq=barbara+blonberg+jeromin&hl=ca#v=onepage&q=barbara%20blonberg%20jeromin&f=false| consulta= 2 febrer 2013|any=2007| editorial=Librería-Editorial Dykinson|isbn=978-84-9849-063-3|pàgines=246–}}</ref> Militar i artífex de la victòria a la [[Batalla de Lepant (1571)|Batalla de Lepant]] de [[1571]], i reconegut com a fill legítim pel testament de Carles I.
 
== Política a Espanyala península ==
Carles I va ser educat a [[Països Baixos espanyols|Flandes]] fins que el [[1517]], amb disset anys, va traslladar-se a Castella per governar. Per la seva educació fora de Castella i venint amb una cort estrangera, de seguida es va trobar amb l'oposició de la noblesa davant el seu ascens al tron: a les primeres corts (Valladolid, 1518), els nobles li van exigir un jurament de respecte a les lleis del regne.
 
El [[1519]], després de la mort de Maximilià I d'Àustria, el seu avi, Carles hagué de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l'accés a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petició va ser la que va provocar la [[revolta de les Comunitats de Castella]] protagonitzada sobretot per classes urbanes, comerciants, artesans i petita noblesa de la majoria de ciutats de Castella. [[Juan de Padilla]], [[Juan Bravo]] i [[Pedro Maldonado]] van ser els dirigents dels comuners, que foren derrotats el [[1521]] a [[Villalar de los Comuneros]] i tots ells executats.
 
A la corona d'Aragó, els primers anys del regnat de Carles I, [[València]] i [[Mallorca]] van ser lesels regionsregnes de més conflicte social, perquè estaven afectats per un malestar social i una crisi econòmica.
 
A València, aquest moviment, anomenat la '''[[revolta de les Germanies]]''', es va iniciar el [[1519]] per la falta de direcció del país, ja que els dirigents n'havien marxat per por de la pesta. Representants de les classes populars van crear la Junta dels Tretze i van assumir el poder municipal. Del [[1521]] al [[1523]] va ser la fase més radical d'aquesta revolta, quan s'hi van afegir els camperols que, dirigits per [[Vicent Peris]], van aconseguir ocupar el castell de [[Xàtiva]] i derrotar els senyors de [[Gandia]] al sud. No obstant això, van ser vençuts (a València el 1521, i a Xàtiva i [[Alzira]] el [[1522]]) i van ser durament reprimits. Al nord no van durar tant i van ser vençuts per les tropes senyorials. A Mallorca hi va haver un moviment semblant que també tingué una fase de menor intensitat i una de radical dirigida per [[Joanot Colom]], qui va aconseguir que els senyors es repleguessin i els va assetjar. El 1523, però, van ser vençuts a Mallorca per les tropes reials.
Línia 80:
Carles va organitzar dues operacions de diferent fortuna contra ells. La primera va ser la coneguda com la [[Jornada de Tunis]], el 1535, per la qual se li va arrabassar Tunis a [[Arudj|Barba-rossa]] i la segona, la Jornada d'Alger, en 1541, que va fracassar a causa del mal temps.
 
Carles I va mantenir vint-i-cinc anys de guerra amb [[Francesc I de França]]. El [[1525]] el va vèncer i el va fer presoner, però un any després, com que el rei francès va renunciar a [[Ducat de Milà|Milà]] (que va ocupar el [[1535]]), [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[República de Gènova|Gènova]], el va deixar anaralliberar. El 1539-40 es va veure confrontat amb la [[Rebel·lió de Gant (1539-1540)|Rebel·lia de Gant]] a la seva ciutat natal. Les seves represaliesrepresàlies van ser vehements, va executar vint -i -cinc edils de la ciutat, va suprimir lesels privilegis i llibertats, i va imposar una processó humiliant de «[[Portador de dogal|portadors de dogals]]» als altres resistents. El [[1538]] es va firmar la [[Treva de Niça]], fins que el [[1542]] esclatà [[Guerra d'Itàlia de 1542–46|una nova guerra]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jedin |nom=Hubert |títol=A History of the Council of Trent |volum=vol.1 |url= http://books.google.cat/books?id=-_TYAAAAMAAJ&q=july+1542+declaration+war&dq=july+1542+declaration+war&hl=ca&sa=X&ei=Ic0XUqWdJ6aB7QawnYHABQ&ved=0CEgQ6AEwAw |llengua=anglès | editorial=B. Herder Book Co. |data=1957 |pàgines=456 |isbn=}}</ref> El [[1544]] la [[Pau de Crepy]], que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que es van aliar contra els otomans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rovira i Virgili |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Rovira i Virgili |títol=Història Nacional de Catalunya |url= |llengua= | editorial=Edicions Pàtria |data=1934 |pàgines=592 |isbn=}}</ref>
 
== Lluita contra el protestantisme ==
[[Fitxer:Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|esquerra|miniatura|Carles V a Mühlberg, per [[Ticià]]]]
La Monarquia Catòlica o Monarquia Hispànica del rei Carles I es va fer realitat quan el monarca va ser proclamat Emperador del Sacre Imperi sota el nom de Carles V. L'Emperador va prendre uns compromisos,  entre d’altesd'altres el de convocar reunions o Dietes.
 
El 1520, a la Dieta de Worms, el seu germà Ferran va ser nomenat regent de l'Imperi i ascendirva ser ascendit al rang d’arxiduc. Al mateix temps el monjo [[Martí Luter]] va ser declarat proscrit, i així es va iniciar l'enfrontament religiós entre catòlics i luterans, posteriorment coneguts com a protestants: els seguidors de la doctrina de Luter es van reunir com a ordes reformades en la Segona Dieta d’Espira de 1529, on van protestar contra la decisió de l'emperador de restablir l'[[Edicte de Worms]], que havia estat suspès en la precedent [[Dieta d'Espira (1526)|Dieta d'Espira]] de [[1526]].
 
El [[1530]], durant la [[Dieta d'Augsburg]] se li va presentar la [[Confessió d'Augsburg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William Frank |títol=Catholic Church Milestones: People and Events That Shaped the Institutional Church |url= http://books.google.cat/books?id=WM8c8VdqCV8C&pg=PA52&lpg=PA52&dq=1530+charles+V+german+heresy&source=bl&ots=4P1HPay9Yl&sig=ik_8FAH5HarV8Itud3msn6N6Ygo&hl=ca&sa=X&ei=tv8nUNjxG46IhQeKsIH4CQ&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=1530%20charles%20V%20german%20heresy&f=false |llengua=anglès | editorial=Dog Ear Publishing |data=2010 |pàgines=p.52 |isbn=1608448215 }}</ref> a la que es va respondre amb el [[Concili de Trento]] i la [[Contrareforma]].
 
Carles V, defensor de la unitat religiosa [[Catolicisme|catòlica]], va veure distorsionada la seva tasca a causa del [[luteranisme]] que estava sorgint a Alemanya. Intentà negociar amb els protestants, però no va ser possible i finalment, va combatre'ls. Malgrat que a la [[Guerra de Smalkalda]] va derrotar la [[Lliga Smalkalda]] el 1547 a la [[Batalla de Mühlberg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bancroft |nom=George |títol=History of the political system of Europe, and its colonies |url= http://books.google.cat/books?id=xQcMAAAAYAAJ&pg=PA60&dq=muhlberg+1547+april&hl=ca&sa=X&ei=UtkgUpakN8jy7AaEvYAo&ved=0CDgQ6AEwATgK#v=onepage&q=muhlberg%201547%20april&f=false |llengua=anglès | editorial=S. Butler and Son |data=1829 |pàgines=60 |isbn=}}</ref> va proclamar l'[[Interim d'Augsburg]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stuckenberg |nom=John Henry Wilbrandt |títol=The history of the Augsburg Confession: from its origin till the adoption of the Formula of Concord |url= http://books.google.cat/books?id=CKYTAAAAYAAJ&pg=PA250&lpg=PA250&dq=augsburg+interim&source=bl&ots=sizI7NU9EE&sig=SGqdzzAZ7YPJMcWJP5F99tSeMPs&hl=ca&sa=X&ei=bxImUJm6B8S1hAfO_4DgCA&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=augsburg%20interim&f=false |llengua=anglès | editorial=Lutheran Board of Publication |data=1869 |pàgines=p.250 |isbn= }}</ref> una mena de compromís entre catolicisme i protestantisme que nogensmenyusnogensmenys donava prioritat al catolicisme. El luteranisme, però, s'havia afermat a gran part de l'imperi i aquest compromís va ser rebutjat per molts prínceps. La resolució de les tensions religioses només es va aconseguir el [[1555]] en la [[Dieta d'Augsburg]].
 
== Abdicació i herència ==
[[Fitxer:Habsburg_Map_1547.jpg|miniatura|Possessions de Carles I a Europa en el moment d'abdicar]]
Pel [[Tractat de Chambord]] del [[1552]], [[Enric II de França]] va aconseguir l'aliança dels prínceps protestants d'Alemanya contra l'emperador, i fou autoritzat a prendre [[Metz]], [[Toul]] i [[Comtat de Verdun|Verdun]]. Carles, que estava preparant la seva abdicació, amb el [[Tractat de Vaucelles]]<ref name=MCA/> va buscar la pau amb França i concoureconcloure una treva de cinc anys. El tracta va reconèixer les noves possessions franceses (els bisbats de Metz, Toul i Verdun, moltes places fortes entre Luxemburg i Flandes, i possessions diverses al Piemont, al centre de la Itàlia i Còrsega).
 
Cansat de les nombroses guerres, durant les [[abdicacions de Brussel·les]] de [[1555]]-[[1556]], Carles I va deixar la corona Imperial del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] al seu germà [[Ferran I, emperador romanogermànic|Ferran I d'Àustria]] i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran [[Felip II de Castella]]. Va retornar a [[Castella]] i el dia [[3 de febrer]] de [[1557]] es va recloure al monestir de Yuste, [[província de Càceres|Càceres]], on va morir el [[21 de setembre]] de [[1558]].
 
Al seu testament va reconèixer el seu fill, [[Joan d'Habsburg i Blomberg|Joan d’Àustria]] com a fill seu nascut de la relació extramatrimonial  amb Bàrbara Blomberg el 1545.
 
El 1573 el rei [[Felip II de Castella|Felip II]] va disposar el trasllat de les restes de Carles V i de la infanta Leonor d’Àustria, reina de Portugal, al Monestir de d'El Escorial, feina que va ser realitzada pel 5è comte d’Oropesa, [[Joan Álvarez de Toledo i de Monroi]].
 
El taüt de Carles V va ser situat a la Cripta Reial del Monestir de d'El Escorial conegut com el Panteó del Reis.
 
[[Fitxer:Escudos de Aragón León y Castilla en las exequias de Carlos I.jpg|miniatura|center|400px|Estendards durant els funerals de Carles I. Jérôme Cock, ''Funerals de Carles I'', Amberes, Cristóbal Plantino, 1559.]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogermànic»