Renyer de Montferrat (1162-1183): diferència entre les revisions

El setembre del [[1180]], a la mort del seu sogre, el tron va passar al petit [[Aleix II Comnè|Aleix II]], sota la regència de la seva mare [[Maria d'Antioquia]], que tenia com amant el [[protosebastos]] [[Aleix Comnè (protosebastos)|Aleix]]. Aquest fet i la seva política favorable als mercaders itàlics i francs va ser la causa d'un complot per portar al poder a Maria i al seu espòs Renyer.{{sfn|Harris|2006|p=104}} Mentrestant, el cosí de Manuel I, [[Andrònic I Comnè]], de la seva residència del [[regió del Pont|Pont]] on era governador, va començar a enviar missatgers amb propaganda que el presentava com el salvador de l'imperi, en contraposició als llatins i de tors aquells que volien portar-lo a la destrucció o dels que volien usar el jove Aleix en benefici propi. Andrònic es va traslladar després a Constantinoble, segur de tenir el suport del poble. La regió de [[Paflagònia]] es va posar de la banda d'Andrònic, mentre que a la capital va trobar una potent aliada en la persona de Maria, l'esposa de Renyer. Units pel desig de fer fora [[Maria d'Antioquia]] i el seu amant, fent-se passar pels salvadors del petit emperador, van ordir un cop d'estat. Els plans, però, van fallar i Maria i Renyer van cercar acolliment a l'església de [[Santa Sofia (Istambul)|Santa Sofia]]. Hi va haver un enfrontament armat als voltants de l'església que els revoltats anomenaven ''guerra santa''. Per tal de posar fi a les hostilitats, se'ls va oferir als conjurats una amnistia.{{sfn|Treadgold |1997|p=650-651}}{{sfn|Bréhier|2006|p=281}}