Benasquès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - és a dia d'avui però + és avui dia però |
m La tendenciositat pot ser un opinió personal. En aquest cas caldria saber en què es basa per a una tal afirmació. |
||
Línia 20:
== Un dialecte de transició ==
El benasquès té moltes similituds amb el [[català ribagorçà]], força amb l'[[aragonès ribagorçà]] i, menys, amb el [[gascó]]. Segons la zona, es troben més característiques comunes amb cada una d'aquestes llengües. Com a [[parlar de transició]], l'adscripció a una o altra llengua ha estat discutida.<ref>{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Actes del quinzè col·loqui internacional de llengua i literatura |url=http://books.google.cat/books?id=b0ranHpnm2QC&pg=PA44&lpg=PA44&dq=benasqu%C3%A8s+adscripci%C3%B3&source=bl&ots=d1U3pVURAe&sig=4VfPR7swJN9TjwF__fgrsawE4ew&hl=ca&sa=X&ei=XTwrUIyUE6KT0QXXkIFw&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=benasqu%C3%A8s%20adscripci%C3%B3&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2010 |pàgines=vol.1, p.44 |isbn=8498832802 }}</ref> Algun filòleg s'ha decantat per catalogar-lo com a [[microllengua]], sobretot pel seu nombre de parlants.<ref name="Saura">{{Ref-llibre|enllaçautor=José Antonio Saura Rami|cognom=Saura Rami |nom=José Antonio |títol=Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas |editorial=Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico |lloc=Saragossa |data=2003 |isbn=84-7820-679-5 }}</ref> D'altres, citen que la suposada transició amb el gascó és solament un mínim influx lèxic.<ref name="Saura"/> Autors com Manuel Alvar,<ref>Manuel Alvar, ''La Frontera Catalano-Aragonesa''. Institución Fernando El Católico. 1976 </ref> [[Joan Coromines]]<ref name="GEC">Entrada [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222782 Benasquès] a la Gran Enciclopèdia Catalana.</ref> o Antoni Babia<ref>{{Ref-llibre |cognom=Babia |nom=Antoni |títol=La Franja de la Franja: La parla de la Vall de Benasc, on el català és patuès |editorial=Empúries |lloc=Barcelona |data=1997 |isbn=84-7596-551-2 }}</ref> mantenen la catalanitat del benasquès.
[[Joan Coromines]] qualifica el parlar de Benasc de "parlar veritablement mixt" (ETC, II, 48) i intueix que posseeix el 50% d'elements castellanoaragonesos (TH, I, 234), percentatge que considera més baix en una altra publicació ("La vall de Benasc [...] ja és més que mig catalana", EDL, I, 57). Anàlisis posteriors, amb base estadística, encara que sense propòsit encasellador, no permeten de compartir aquest optimisme: segons J. Rafel (1980), la [[diftong]]ació de e oberta afecta el 62% dels casos estudiats (pierna, martiello), per tant, casos d'afinitat aragonesa, enfront del 37% de no diftongació (melsa, pell), és a dir, casos d’afinitat catalana; en la diftongació de la o oberta les xifres són menys afalagadores: 76% de formes diftongades (fuente, uello), enfront de 24% de no diftongades (foc, nou). Una obra recent, ''La franja de la Franja'', d’[[Antoni Babia]] (1997), per la seva tendenciositat {{fact}}, representa un pas enrere en l’estudi objectiu, desapassionat del benasquès. És doncs un parlar de transició, fill del llatí, marcat pel ''continuum'' dels parlars de frontera, que oscil·la entre català i aragonès i que posseeix la seva personalitat (per ex., ''cantats'' enfront de català ''cantau, canteu'', i de l’aragonès ''cantaz'').
Altres com [[Ramón Menéndez Pidal|Pidal]], [[Joan Veny Clar|Veny]] o [[Antoni Maria Badia i Margarit|Badia i Margarit]] són partidaris de la seva inclusió en l'aragonès, basant-se principalment en la [[diftong|diftongació]] de les vocals llatines tòniques ''e'' i ''o''. També Günter Haensch, al seu llibre "Las Hablas de la Alta Ribagorza" fa una descripció detallada del benasquès dividit en diverses zones, determinant que és un varietat lingüística d'adscripció aragonesa de transició molt accentuada cap al català, especialment en els municipis més al nord i més orientals.
| |||