Sebastohipertat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Sebastohipertatos''', en grec medieval σεβαστοϋπέρτατος, (el sebastos suprem), va ser un títol honorífic de l'Imperi Romà d'Orient...».
(Cap diferència)

Revisió del 13:43, 19 feb 2020

Sebastohipertatos, en grec medieval σεβαστοϋπέρτατος, (el sebastos suprem), va ser un títol honorífic de l'Imperi Romà d'Orient. El nom és la base del títol de protosebastohipertatos, πρωτοσεβαστοϋπέρτατος, "el primer dels sebastos suprems".

Aquests títols es van crear quan la jerarquia dels títols de l'Imperi era reorganitzada pels emperadors de la dinastia dels Comnè, sobretot per Aleix I Comnè, que va utilitzar el títol de sebastos (l'equivalent grec d'August) per crear un conjunt de noves dignitats. Indicaven el vincle de parentiu amb l'emperador. Els sebastohipertatos i els protosébastohipertatos eren títols conferits als gendres (gambroi) de l'emperador. Segons Lucien Stiernon, la dignitat de protosébastohipertatos es donava al marit de la tercera filla dels emperadors i la de sébastohipertatos al marit de la quarta filla. El marit de la segona filla tenia el títol de panhipersebastos i el de la primera ostentava el títol de Cèsar. De totes maneres, va ser sota el regnat de Joan II Comnè quan van aparèixer aquests dos títols, quan Manuel Anemas es va convertir en protosébastohipertatos pel seu matrimoni amb Teodora la tercera filla de Joan II. Quan Teodor Vatatzes, que es va casar amb Eudòcia la quarta filla de Joan, i Constantí Àngel, que es va casar amb Teodora Comnè la quarta filla d'Aleix I Comnè, van tenir el títol de sebastohipertatos.

A les cartes dirigides als que portaven aquests títols apareixen també mencionats com a panhiperprotosebastoiypertatos (πανυπερπρωτοσεβαστοϋπέρτατος, "el sebastos més suprem de tots") i panhiperprotopensebastohipertatos (πανπυπερπρωτοπανσεβαστοϋπέρτατος "el primer sebastos sobre tots, el més venerable"). Sembla que aquestes denominacions eren creacions purament formals, destinades a augmentar la importància dels títols ja existents.[1]

Referències

  1. Stiernon, Lucien «Notes de titulature et de prosopographie byzantines: Sébaste et Gambros». Revue des études byzantines, 23, 1, 1965, pàg. 223-224, 226-228.