L'origen de les espècies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
rv
Mo
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 33:
A la [[Gran Bretanya]], [[William Paley]], a ''Natural Theology'', veié l'adaptació com una evidència del «disseny» beneficiós del Creador actuant a través de les lleis naturals. Tots els naturalistes a les universitats angleses eren clergues de l'Església Anglicana, i la ciència es convertí en una recerca d'aquestes lleis.<ref>{{Harvnb|Browne|1995|pp=91, 129}}</ref> Els geòlegs adaptaren el catastrofisme per mostrar l'anihilació repetida a tot el món i la creació de noves espècies fixes adaptades a un entorn canviant, en un principi identificant la catàstrofe més recent com el [[diluvi universal]].<ref>{{Harvnb|Bowler|2003|pp=115-117}}</ref> Alguns anatomistes com [[Robert Edmond Grant]] foren influïts per Lamarck i Geoffroy, però la majoria dels naturalistes consideraven les seves idees sobre la transmutació com una amenaça per a l'ordre diví social.<ref>{{Harvnb|Desmond|Moore|1991|pp=34-35}}</ref>
 
=== Origen de la Teoria de Darwin ===
[[Fitxer:Darwin tree.png|miniatura|A mitjan juliol de 1837, Darwin començà el seu quadern de notes «B» sobre la transmutació de les espècies, i a la pàgina 36 escrigué «I think» —penso— sobre el seu primer [[arbre filogenètic]].]]
Darwin anà a la [[Universitat d'Edimburg]] el 1825 per estudiar-hi medecina, peròestudi l'abandonà al segon any per estudiar història natural. Passà quatre mesos ajudant [[Robert Grant]] a investigar invertebrats marins. Ell li revelà el seu entusiasme per la transmutació de les espècies, però Darwin la rebutjà.<ref>{{Harvnb|Browne|1995|pp=80-88}}</ref> Des del 1827 a la [[Universitat de Cambridge]], Darwin aprengué ciència com la [[teologia natural]] del botànic [[John Stevens Henslow]], i llegí [[William Paley]], [[John Herschel]] i [[Alexander von Humboldt]]. Ple d'entusiasme per la ciència, estudià geologia catastrofista amb [[Adam Sedgwick]].<ref>{{Harvnb|Bowler|2003|pp=148-149}}</ref><ref>{{harvnb|Browne|1995|pp=133-140}}</ref>
 
El desembre de 1831 s'uní a l'expedició del ''Beagle'' com a naturalista i geòleg. Llegí ''Principis de Geologia'' de [[Charles Lyell]] i a la primera parada a terra, a l'[[Santiago (Cap Verd)|illa de Santiago]], trobà en l'[[uniformisme]] de Lyell una clau per a la història geològica del paisatge. Darwin descobrí fòssils semblants a [[armadillo]]s gegants, i prengué nota de la distribució geogràfica de les espècies modernes amb l'esperança de trobar el seu «centre de creació».<ref>{{Harvnb|Larson|2004|pp=59–62}}</ref> Els tres missioners que l'expedició havia de tornar a la Terra del Foc eren amables i civilitzats, però els seus familiars a l'illa a Darwin li semblaren «salvatges miserables i degradats»,<ref>{{Harvnb|Darwin|1845|pp=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F14&viewtype=text&pageseq=218 205-208]}}</ref> i ja no hi veia una esquerda insalvable entre els éssers humans i els animals.<ref>{{Harvnb|Browne|1995|pp=244-250}}</ref> A mesura que el ''Beagle'' s'apropava a Anglaterra el 1836, assenyalà que les espècies podrien no ser inalterables.<ref name=xix>{{Harvnb|Keynes|2000|pp=[http://darwin-online.org.uk/content/frameset?viewtype=text&itemID=F1840&pageseq=22 xix-xx]}}; {{Harvnb|Eldredge|2006}}</ref>