Diferència entre revisions de la pàgina «Ludwig Spohr»

2.223 bytes afegits ,  fa 1 mes
cap resum d'edició
{{inacabat|data=febrer de 2020}}
{{Infotaula persona
|nom = Ludwig Spohr
Spohr ocupa un lloc destacat en el quadre de l'òpera romàntica alemanya, malgrat que en aquest gènere s'hi dedica menys. Seguidor declarat de Mozart, se'l considera, junt amb [[Carl Maria Von Weber]], el pare de l'òpera [[Romanticisme|romàntica]] alemanya, en la que va introduir diverses innovacions, com el desenvolupament de la trama per escenes en lloc de per números tancats dels cantats, i la introducció del [[leitmotiv]], que després [[Richard Wagner|Wagner]] va desenvolupar i del que en va reclamar la invenció.
 
Dels seus 10 treballs ''Faust'', la qual continua la llegenda ''faustiana'' popular i en l'escena de les bruixes anticipa la de la gola del [[llop]] de ''Der Freischütk; Zemire und Azor'' (Frankfurt, 1815), i ''Jessonda'', (Kassel, 1823) el seu major èxit, on el melodrama de peces tancades passà a la forma romàntica. Personalitat dinàmica, fou violinista de primera categoria tant en el virtuosisme com en l'orde plàstic; nomes fou superat per [[Niccolo Paganini]], que fou amic seu, i fundà una autentica escola violinista alemanya i el tribut teòric fonamental de la ''Violinschule'' (1832) (posà un segon violí als ''36 Études o caprices'' per a violí sol de [[Federigo Fiorillo]].<ref name="Ludwig Spohr">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1365. (IBSN 84-7291-226-4) </ref>
Dels seus 10 treballs ''Faust'' (composta el 1813 a Viena,
 
Spohr va ser un compositor prolífic, que va compondre més de 150 obres, encara que d'aquestes la majoria no s'interpreten en l'actualitat. Entre les seues obres més apreciades es troben els seus concerts per a clarinet, que s'han guanyat un lloc en el repertori dels clarinetistes. Els seus nombrosos concerts per a violí també tenen èxit entre el públic actual, si bé resulten menys coneguts que els concerts de violí d'altres compositors. Spohr va compondre també nou simfonies, que reflecteixen clarament l'evolució de l'estil musical al llarg de dels anys en què les va escriure.
 
La seva producció violinista comprèn 17 concerts per a violí i orquestra, alguns encara romanen en els repertoris actuals, 14 ''Duetti'' per a violins, Sonates per a violí i arpa, i moltes pagines per a violí i piano. Fou autor de composicions instrumentals en les que s'aprecia la seva inclinació al melodisme expressiu, però no mancat de floritures en el tractament dels instruments d'arc. Spohr va compondre també nou simfonies, que reflecteixen clarament l'evolució de l'estil musical al llarg de dels anys en què les va escriure, 4 concerts per a clavicèmbal i orquestra, i un per a quartet i orquestra. L'abundant música de cambra, sovint de gust mozartià, comprèn el famós <''Noneto''> op. 31 (1813, un Octet i un Septimí per a instruments de corda i de vent. 4 ''Dobles quartets'' i un Sextet per a instruments de corda, Quintets per a piano, 36 Quartets per instruments de pagines pianístiques i per a arpa, etc...<ref name="Ludwig Spohr">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1365. (IBSN 84-7291-226-4) </ref>
== El camp vocal ==
En aquest camp va escriure 4 Oratoris, una Cantata, música sacra, àries de concert i cors. La vida de treblla que portà li valgué nombroses condecoracions i càrrecs, com el de doctor ''honoris causa'' de la Universitat de [[Marburg an der Lahn|Marburg]] i membre de diverses Acadèmies alemanyes i estrangeres. La seva neboda ''Rosalia'' (Braunsweig, 1829-Berlín, 1919) fou una insigne artista.<ref name="Ludwig Spohr">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1365. (IBSN 84-7291-226-4) </ref>
 
Spohr va ser un compositor prolífic, que va compondre més de 150 obres, encara que d'aquestes la majoria no s'interpreten en l'actualitat. Entre les seues obres més apreciades es troben els seus concerts per a clarinet, que s'han guanyat un lloc en el repertori dels clarinetistes. Els seus nombrosos concerts per a violí també tenen èxit entre el públic actual, si bé resulten menys coneguts que els concerts de violí d'altres compositors. Spohr va compondre també nou simfonies, que reflecteixen clarament l'evolució de l'estil musical al llarg de dels anys en què les va escriure.
 
En música de cambra Spohr va destacar igualment, ja que va compondre un nombre elevat de quartets de corda i altres quartets i obres per a diversos instruments, inclosos duos per a violí i arpa que van interpretar ell i la seua esposa. Les òperes de Spohr van ser representades amb èxit durant el [[segle XIX]] i ben entrat el [[segle XX]]. Finalment va compondre també cançons, així com obres corals i una missa.
58.441

modificacions