Taron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais repetits |
m Antroponímia |
||
Línia 5:
El nom deriva de les [[muntanyes del Taure]]. La capital fou la ciutat de [[Mush]] (avui Muş) a la riba del [[Murad Su]]. S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins al [[Peris Su]] i al sud fins a les muntanyes de [[Sasun]] i [[Khoit]] (a l'est de Sasun) que el separaven del [[Aldzniq]] ([[Arzanene]]) que fou més tard l'[[emirat d'Arzen]]. A l'oest tenia Neferkert, modern [[Mayyafariquin]] (antiga [[Martiriòpolis]]) i [[Amida (Armènia)|Amida]] ([[Diyarbakir]]), i a l'est el [[Reshtuniq]] (al sud del [[llac Van]]), el mateix llac i el [[Mardastan]]. La part nord del Llac Van, que formava part del Taron històric, va passar als àrabs i a [[Emirat de Manazkert|Manazkert]] es va establir la [[dinastia qaisita]], que vers el [[900]] dominava també als emirs locals de [[Akhlat|Khelat]], [[Ardjesh]], [[Berkri]] i [[Naxçıvan |Nakhichevan]]. Hi havia possessions de [[nakharar]]s mamikonian i palauni i probablement alguna altra.<ref>{{Ref-llibre|títol=John Mamikonean's History of Tarōn|url=https://books.google.be/books/about/John_Mamikonean_s_History_of_Tar%C5%8Dn.html?id=PSJWAAAAYAAJ&redir_esc=y|editorial=Sources of the Armenian Tradition|data=1985|llengua=anglès|nom=Hovhan|cognom=Mamikoneank|edició=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
Aquest territori va formar part dels dominis del príncep [[Aixot I Msaker]] i va correspondre al seu fill [[Bagrat I Bagratuni]] en el repartiment després del 826. A Bagrat I, fet presoner pels musulmans, va seguir el despotic govern del ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi que va provocar la rebel·lió de la regió el 852, sufocada per Bogha al-Khabir. A Bagrat el va poder succeir el [[858]] el seu fill [[Aixot de Taron]]. El [[863]] fou ocupat en part per
El [[895]] va morir David i el poder va passar al seu nebot
La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germà petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Aixot el pretendent i el va empresonar. Perquè Aixot no fos lliurat als àrabs, el rei armeni va demanar la mediació de l'emperador Lleó VI que va enviar com a negociador a [[protospatari]] Constantí fill de Lips. Es va assegurar que Aixot no seria lliurat als àrabs i Constantí es va emportar com a ostatge un altre Aixot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Aixot va rebre a [[Constantinoble]] el títol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germà de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com a ostatge a la cort bizantina i també fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat ''magistros'' i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, però el taronita el va canviar per un domini a la província de [[Keltzene]]. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla de l'ambaixador protopastari Constantí. Més tard Aixot el jove va tornar a la cort i fou nomenat també patrici de Taron.
Línia 25:
* Aixot de Taron 858-878 (restaurat)
* [[David Arqaik]] (germà) 878-895<ref>{{Ref-web|títol=David Arqaik - Biography|url=https://peoplepill.com/people/david-arqaik/|consulta=2019-11-05|cognom=|editor=People Pill|data=}}</ref>
* [[
* [[Aixot Arqaik]] (fill de David Arqaik) 895-896
* Als [[shaybanides]] de Diyar Bakr 897-898
| |||