Revisió del 15:20, 24 feb 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.424.571 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 22:55, 26 feb 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.424.571 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 190: * '''[[Imperi Romà]]'''. Els romans van sorgir a la [[península Itàlica]], i després d'imposar-se a etruscs i cartaginesos, ampliaren el seu territori conquerint i colonitzant tot el Mar Mediterrani, sobre el que van exercir un domini absolut entre el [[31 aC]] i el [[395]], data en què es va fraccionar de manera definitiva en dues meitats. Els romans havien conquerit els territoris de la [[Gàl·lia]], la [[Hispània]] i la [[Britània]], i durant un temps van arribar a controlar la [[Germània (regió)\|Germània]]. * '''[[Imperi Romà d'Orient]]'''. La disgregació progressiva de l'Imperi Romà coincideix amb la difusió del [[cristianisme]] que havia arribat del Pròxim Orient i s'escampà i arrelà amb força. Al [[{{segle \|V]]\|s}}, la part occidental de l'Imperi Romà és conquerida per tribus germàniques i s'escindeix en diversos estats guerrers que, en general, s'integren en el si de l'[[Església catòlica]] romana. L'altra meitat de l'imperi, la meitat oriental, va prendre el nom d'[[Imperi Romà d'Orient]]. Alguns segles més tard, una unitat similar seria restablerta a l'Europa occidental amb la creació del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] que reagrupà diversos estats existents al territori de les actuals [[Alemanya]] i [[Itàlia]]. * I'''[[imperi Part\|mperi Part]] i [[Imperi Sassànida]]'''. Desplomat l'[[imperi Selèucida]], va sorgir l'imperi dels parts a Pèrsia, que va dominar la zona entre el [[226 aC]] i el [[221]]. Els parts, al seu torn, van ser succeïts pels sassànides, l'imperi del qual va durar fins a la conquesta dels musulmans, el [[651]]. Línia 231: Amb l'excepció de la Xina, amb un desenvolupament històric força independent, els segles [[segle III\|III]], [[segle IV\|IV]] i [[segle V\|V]] són temps de grans commocions polítiques, en part per la decadència interna dels regnes, i en part per les pressions de bàrbars procedents del nord, com els pobles germànics, o els [[huns]]. D'aquestes commocions, només l'Imperi Romà d'Orient –que pateix una davallada entre l'època de [[Justinià I]] i la de [[Lleó III (emperador)\|Lleó III]] Isauri–, l'[[imperi Sassànida]] i l'[[imperi Gupta]] de l'Índia, aconsegueixen sobreviure. Aquest enfonsament general marca tradicionalment el pas de l'[[edat antiga]] a l'[[edat mitjana]]. [[Fitxer:843-870 Europe.jpg\|miniatura\|Divisió de l'Imperi Carolingi (843-870)]] L'Occident cristià pateix invasions que l'afecten profundament; a partir del [[{{segle \|V]]\|s}}, una gran part del territori de l'antic Imperi Romà d'occident són devastades, i els efectes perduren fins a mitjans del {{segle\|VIII\|s}}, amb la consolidació de l'[[imperi Carolingi]]. Un nou període d'invasions mortíferes colpeix l'occident a partir del [[820]] amb tres grans focus d'invasions: des del nord els [[víkings]], des del sud els [[sarraïns]], i des de l'est els [[hongaresos]]. Aquestes invasions desfan el domini carolingi, que s'esfondra, excepte a la zona de l'actual Alemanya, on sobreviu amb el nom de [[Sacre Imperi Romanogermànic]].

Història universal: diferència entre les revisions