Mestre dels oficis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
dades i referència |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
El càrrec va ser creat per [[Constantí I el Gran]] cap a l'any [[320]], i el va situar en una posició clau dins del consell de l'emperador i com a cap de les tasques administratives. Substituïa les funcions del [[prefecte del pretori]] com a comandant de la nova guàrdia imperial, l'Escola palatina, i al capdavant de les fàbriques d'armes. El Mestre dels oficis controlava l'administració imperial a través d'un cos d'agents ''in rebus'', encarregats de la correspondència i les ordres oficials, i que supervisaven les províncies, investigant els governants locals, fins al punt que se'ls anomenava ''curiosi'' (curiosos). Una altra de les seves funcions era rebre els ambaixadors i també supervisar les recepcions i cerimònies oficials a la cort. Tenia autoritat per imposar disciplina al personal del ''cubiculum'', les persones al servei de l'emperador.
[[Pere Patrici el Mestre]], que va ocupar el càrrec amb [[Justinià I]] durant vint-i-sis anys ([[539]]-[[565]]), va escriure una història sobre les funcions i el desenvolupament d'aquest càrrec des del temps de Constantí fina a la seva època, de la que se'n conserva un extracte a ''De ceremoniis'' el llibre recopilat per [[Constantí VII]]. El càrrec es va mantenir després de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]], a Itàlia on [[Teodoric el Gran]] va conservar els títols, nomenant per exemple, a [[Cassiodor]], ''[[magister militum]]'' del [[523]] al [[527]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Musset |nom=Lucien |títol=Les invasions: les vagues germaniques |pàgines=96-97 |lloc=Paris |editorial=P.U.F. |any=1994 |isbn=9782130467151}}</ref>
== A l'Imperi Romà d'Orient==
| |||