Gadames: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Espais durs
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Ghadames''' —en [[àrab]] غدامس, ''Ḡadāmis'', pronunciat, en [[àrab libi]], ''''ġdāməs''''; en [[amazic]] '''Ghdams''' / '''ɛɛadēməs'''; transcrit en [[francès]] ''Ghadamès''— és una ciutat i un [[oasi]] de [[Líbia]], a 549  km al sud de [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]], a la frontera amb [[Tunísia]] i [[Algèria]], capital del [[districte de Ghadamis]] a [[Líbia]]. La població és de 7.000 habitants, majoritàriament [[Tuaregs|amazics tuaregs]] (7.000 habitants el 1850, 1.900 el 1952). La part vella de la ciutat, emmurallada, fou declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]. Està dividida en set districtes. Està entre el [[Gran Erg Oriental|Gran erg oriental]] i la plana àrida d'[[al-Hamada al-Hamra]]. La seva existència es deu a la font anomenada Ayn al-Fres i la seva importància i desenvolupament a la seva posició equidistant de [[Gabes]], Trípoli, [[Ouargla]], el [[Fezzan]] i [[Ghat]], la qual cosa li confereix una posició estratègica ideal per al comerç al [[Sàhara]]. El llogaret de Tunin és un palmerar annex, que es troba a uns 3  km.
 
== Història ==
S'hi han trobat objectes del [[paleolític]] i del [[neolític]]. Les primeres notícies escrites corresponen a l'època romana, quan Corneli Balb va fer l'expedició contra els [[garamants]] el [[19 aC]] i va fer etapa en aquest oasi, anomenat ''Cydamus''. Sota [[Septimi Sever]], fou seu de la ''Legio III Augusta,'' a uns 200  km al sud-oest del ''limes''. Al segle V, els romans havien desaparegut i els berbers dominaven la zona, però al {{segle|VI}} van arribar els bizantins i hi van portar el cristianisme. Sota domini bizantí, fou seu d'un bisbe ({{segle|VI|s}} i VII). S'han trobat alguns ídols que correspondrien a una època preromana o a objectes funeraris romans o bizantins.
[[Fitxer:Libya 4432 Ghadames Luca Galuzzi 2007.jpg|miniatura|esquerra|Ghadames]]
Fou conquerida per [[Uqba ibn Nafi]], que hi va enviar un destacament de cavallers entre la conquesta de Fezzan i la marxa contra [[Gafsa]], el [[667]]. Al {{segle|VIII}}, va caure en mans dels [[ibadites]], que la van dominar fins al segle X. Va portar una vida independent, i Ibn Battuta la va visitar al [[segle XIV]]. Va romandre completament independent i aïllada, excepte per la seva aliança amb els [[tuaregs]] ajjer i relacions esporàdiques amb [[Tunis]] i [[Trípoli de Líbia|Trípoli]]. Els [[hàfsides]] hi van fer algun atac ocasional, però les imposicions de sobirania, si van existir, foren de curta volada. Al {{segle|XVI|s}}, hi havia alguns ''ksur,'' però després es va concentrar tot en un sol vilatge. Els otomans també la van atacar més d'una vegada, però l'autoritat otomana mai no s'hi va establir més que per un temps molt breu. No va reconèixer l'autoritat otomana fins al [[1860]] i va esdevenir seu d'un caimacan, amb una petita guarnició que s'hi va instal·lar el [[1874]], però l'administració local estava en mans d'un ''shaykh'' i de la ''jamaa'' o assemblea, formada pels caps de les famílies nobles. En aquest temps, l'abolició de l'esclavatge va afectar greument el comerç transsaharià.